El Museu de Valls és una institució de referència en l’àmbit del món de l’art de les comarques tarragonines. Un museu que s’ha fet gràcies a la generositat d’una bona colla de mecenes, a més del patrocini de l’Ajuntament de Valls, que n’és la institució propietària.

Història

Aquesta és la feina que pertoca als museus, estudiar i difondre l’obra dels artistes del territori

Des de principis del segle XX es van sentir veus que proposaven la constitució d’un museu. Un dels més actius va ser Cèsar Martinell, que a més en va arribar a fer el projecte arquitectònic a finals dels anys vint per encàrrec de l’industrial i mecenes vallenc Francesc Blasi Vallespinosa. De tota manera, no va ser fins l’any 1937, en plena guerra, que es van començar a arreplegar alguns objectes per fer-lo realitat.

L’any 1945 se’n van mostrar els primers objectes, a les instal·lacions de l’Escola del Treball, però no va ser fins l’any 1954 que es van obrir d’una forma regular les seves sales. Es va situar a l’antic castell de Valls. L’obertura va coincidir amb l’arribada de la col·lecció d’art del doctor Estil·las, que juntament amb l’aportació de la col·lecció d’art de Francesc Blasi Vallespinosa, ja configuren el que seria el Museu de Valls, una col·lecció d’art.

Amb els anys els espais van quedar petits per acollir dues col·leccions més, que es donaven al museu. Eren la del matrimoni Francesc Rodón i Enriqueta Giró, formada per més de dues-centes cinquanta pintures, i la de Cèsar Martinell. Aquestes noves donacions van fer plantejar a l’Ajuntament la necessitat d’aixecar un edifici de nova planta com a museu. És l’actual edifici, estrenat l’any 1970.

A finals dels anys vuitanta es va iniciar una remodelació de les instal·lacions per posar-les al dia. Es van reinaugurar el febrer de 1993, moment que s’inicia una política d’exposicions que el museu no havia tingut fins aleshores. A partir de l’any 2000 el museu incorpora la important col·lecció del crític d’art Daniel Giralt-Miracle, formada per més de cinc-centes obres, i rep en dipòsit la col·lecció del fotògraf Francesc Català-Roca.

El 17 de desembre de 2022, trenta anys després de la remodelació dels seus espais, el museu inaugura l’ampliació de les seves instal·lacions, amb una nova sala d’exposicions, un nou magatzem d’obres d’art i una sala polivalent, d’atenció als visitants. En els propers dos anys està previst fer noves obres de millora a la resta de l’edifici per posar al dia totes les instal·lacions.

Així doncs, actualment el museu compta amb tres plantes, cadascuna amb una sala d’exposicions. La primera planta correspon a la col·lecció permanent, acabada d’inaugurar, i la segona i tercera a les exposicions temporals.

El Museu de Valls forma part de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, formada per més d’una vintena d’institucions del país, encapçalada pel MNAC i el MACBA. Així mateix, també és membre de la Xarxa de Museus de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

Col·leccions

El Museu de Valls el conformen tres col·leccions: la d’art, la d’etnografia i l’arqueològica. La més nombrosa és la d’art, formada per unes quatre mil obres del període de finals del segle XIX fins a finals del segle XX, tot i que també conté conjunts interessants de peces barroques i algunes peces medievals. La d’etnografia és monogràfica de temàtica castellera, i la col·lecció arqueològica està centrada en el món iber, amb peces procedents de diversos jaciments del terme municipal, tot i que també conté peces romanes o prehistòriques de la comarca de l’Alt Camp. I objectes d’arqueologia industrial.

Actualment només està exposada la col·lecció d’art. L’etnogràfica es mostrarà parcialment al Museu Casteller de Catalunya, que s’obrirà a Valls la primavera vinent, i l’arqueològica està previst que es pugui veure en els propers anys.

Política d’exposicions

El Museu, en els últims trenta anys, ha portat una política d’exposicions dinàmica. S’han fet més de cent trenta mostres d’art català amb un arc cronològic ampli, des d’art medieval fins a art contemporani. Especialment destacable ha estat el treball de posar en valor els artistes nascuts a la ciutat. En aquest període s’ha mostrat obra de Jaume Huguet, del segle XV, de la nissaga d’escultors Bonifàs del segle XVIII, d’artistes que van iniciar-se a la segona meitat del segle XIX com Anselm Nogués o Bonaventura Casas, i d’artistes que van treballar al segle XX com Pere Català Pic, Cèsar Martinell, Jaume Mercadé o Francesc Català-Roca, per posar-ne alguns exemples. De tots aquests artistes se’n va fer un estudi aprofundit, a través d’especialistes en la matèria, es van publicar els corresponents catàlegs i es va mostrar la seva obra en les sales del museu. Aquesta és la feina que pertoca als museus, estudiar i difondre l’obra dels artistes del territori, i vincular-los a la història del país.

Paral·lelament també s’ha fet un treball d’investigació i posteriorment d’exposició d’artistes que no eren de la ciutat però tenien obra en el fons del museu. Moltes d’aquestes exposicions s’han fet de comú acord amb altres museus del nostre país.

Nova col·lecció permanent

El Museu acaba d’obrir una nova etapa de rellançament de la col·lecció. S’acaba d’obrir l’exposició permanent que tindrà una durada de quatre anys. Amb el títol DeJaume Huguet a Robert Gerhard. L’aportació de Valls al món de l’art, el museu posa a l’abast dels visitants gairebé cent cinquanta objectes per explicar els principals artistes que ha donat la ciutat al llarg dels últims sis-cents anys, des del segle XV al segle XX. Artistes en un sentit ampli, des de pintors a músics, passant per escultors, arquitectes, fotògrafs o orfebres. Les obres formen part del fons del museu, però també s’ha comptat amb la col·laboració de diverses institucions que han cedit peces per a l’ocasió, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, el Museu d’Història de Barcelona, els Museus de Sitges i el Museu Diocesà de Tarragona.

Jordi París, director del Museu de Valls