De l’any Joan Tomàs al centenari de l’Obra del Cançoner. A la memòria de Jordi Fàbregas, ànima del Tradicionàrius

El dia 5 de març va tenir lloc al Centre Artesà Tradicionàrius l’obertura de l’Any Joan Tomàs, celebració dels 125 anys del naixement del músic Joan Tomàs i Parés (1896-1967). En aquest acte, organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el festival BarnaSants, la neta del músic, Liliana Tomàs, va resumir en una conferència titulada El mestre Joan Tomàs i la cançó popular catalana, la immensa i variada aportació d’aquest músic, amb una atenció especial a la seva feina de recol·lector i revitalitzador de la cançó tradicional. Liliana Tomàs, que és la comissària de l’Any Joan Tomàs, també hi va presentar l’exposició itinerant Músic de tot cor. Joan Tomàs i Parés, 1896-1967, instal·lada inicialment al vestíbul del Tradicionàrius,[1] de la qual ha estat també la comissària, i va anunciar que se’n prepara un catàleg imprès.

La vetllada es va cloure amb un concert coordinat per Carles Belda, que adoptà com a títol una frase de Joan Tomàs que recull el sentit de la seva feina: Que les cançons tornin al poble i que el poble les canti. Amb Carles Belda i altres cantants —la nord-catalana Gisela Bellsolà, la valenciana Sandra Monfort i l’incombustible Jaume Arnella, que havia estat deixeble del mestre Tomàs— el concert va oferir una mostra de cançons populars recollides a diferents llocs dels Països Catalans.[2]

La tasca ingent de Joan Tomàs en molts de camps de la nostra cultura musical certament mereix l’atenció que li dedicaran les activitats d’aquest any que ara comença: com a mestre de música, va ser professor en una llarga llista d’escoles de nombroses generacions de catalans, i amb un enfocament pedagògic innovador; com a intèrpret de piano i orgue, va fer concerts memorables a molts llocs del país; com a compositor ha deixat una llarga sèrie de magnífiques creacions i harmonitzacions de cançons catalanes; va ser director d’un nombre tan elevat de corals que es fa difícil entendre com podia compaginar tanta activitat, i especialment va dur a terme una tasca extraordinària a l’Orfeó Català; i al costat de tot això, com a folklorista i etnomusicòleg va recollir una infinitat de cançons, músiques i danses, col·laborant amb Joan Amades i fent de pilar fonamental de la gran empresa de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Una pàgina web ofereix informació sobre Joan Tomàs i alhora permet seguir els actes que tenen lloc al llarg de l’any dedicat al seu 125è aniversari.[3] És segur que molts dels centres d’estudi de la nostra Coordinadora hi participaran, acollint l’exposició itinerant o organitzant altres activitats. Aquesta commemoració, a més, enllaça amb el final de l’Any Palmira Jaquetti,[4] que va ser una col·laboradora especialment activa de l’Obra del Cançoner, i enllaçarà amb el centenari de l’inici de la magna empresa que va ser l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936).[5]

Ens trobem, en definitiva, davant d’una ocasió immillorable per reactivar l’interès per la tradició musical popular, per reprendre’n la documentació abans que la tradició oral s’extingeixi, i sobretot, per incorporar tot aquest tresor a la creativitat actual i al contacte amb tots els públics, com propugnava Joan Tomàs i fan els amics de Tradicionàrius i concretament el projecte Càntut (cantut.cat).

Personalment he tingut el goig immens de participar en el descobriment i l’edició dels materials recollits a Eivissa i Formentera per Baltasar Samper i Ramon Morey,[6] i us puc assegurar que és retrobar una part de la nostra vida col·lectiva. Som-hi?

Isidor Marí, membre de l’Institut d’Estudis Catalans

 

[1] Es pot visitar en aquest local, a la Travessia de Sant Antoni, 6, de Barcelona.

[2] L’enregistrament d’aquest acte es pot recuperar a YouTube: https://www.youtube.com/watch?v=E7rGEEbfHY4

[3] Web del mestre Joan Tomàs: https://mestrejoantomas.cat/

[4] Podeu consultar la informació sobre aquesta commemoració a l’adreça https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2020/anypalmirajaquetti/inici/

[5] Entre les nombroses informacions sobre l’Obra del Cançoner, se’n pot trobar una visió general al web de l’Univers Patxot: https://universpatxot.diba.cat/ca/canconer-popular-catalunya. Val la pena veure també la ressenya que ha fet Carme Oriol de la feinada que ha dedicat als materials de l’Obra Josep Massot i Muntaner: https://www.raco.cat/index.php/Estudis/article/download/81551/433811/

[6] Els materials estan en curs d’edició, gràcies als Consells d’Eivissa i de Formentera i als ajuntaments respectius. Hi han intervingut, amb la supervisió de Josep Massot, dos joves musicòlegs: Cati Marí Ribas i Jaume Escandell. Actualment s’han publicat els volums corresponents als municipis de Sant Josep de sa Talaia i Sant Antoni de Portmany i el de Formentera. Està a punt de sortir el referent al municipi d’Eivissa, i els dos restants –relatius a Santa Eulària des Riu i Sant Joan de Labritja—estan gairebé enllestits.