Energia, territori i acció local

La característica bàsica del moviment de centres d’estudis locals és que planteja les seves accions en l’àmbit de les comunitats locals i dels territoris. Les seves fortaleses són una concepció integrada d’aquestes accions (estudis del passat i del present, revalorització del patrimoni, potenciació de la cultura, redreçament social i econòmic) junt amb la capacitat d’activar les voluntats de la ciutadania.

Aquest escrit vol cridar l’atenció sobre el fet que l’actual crisi energètica i ambiental obre al moviment de centres d’estudis un nou gran repte, i també unes grans oportunitats, en relació al territori, als seus usos, a les activitats de proximitat i a la preservació dels seus valors naturals.

La crisi energètica i ambiental

Fins a finals del segle xviii, el sistema energètic humà es va basar, fonamentalment, en la gran quantitat d’energia que el Sol envia contínuament a la Terra en forma de radiació (a Barcelona, uns 4,77 kWh/m2/dia) de la qual una petita part (fins a un màxim del 0,5%) s’incorpora a la matèria orgànica viva sintetitzada gràcies a la funció clorofíl·lica de les plantes i altres fraccions (d’ordres semblants) es converteixen en vents, pluges i corrents marins.

L’energia rebuda es degrada i la Terra l’emet de nou a l’espai (fins i tot, durant la nit) en forma de radiació de baixa intensitat, de manera que el balanç energètic és nul. A causa dels gasos que componen l’atmosfera, es produeix un efecte hivernacle que situa la temperatura mitjana a la superfície de la Terra en 14 ºC; sense atmosfera, aquesta temperatura baixaria a -18 ºC i la vida no existiria.

L’era dels fòssils esdevindrà un parèntesi i la nova situació voldrà dir tornar a viure de l’energia de la radiació solar

Amb l’adveniment de la Revolució Industrial, els humans vam descobrir la manera d’utilitzar (cremar) els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) formats durant centenars de milions d’anys a partir de restes vegetals i animals. Les emissions de CO2 i altres gasos, resultants d’aquesta combustió massiva, incrementen l’efecte hivernacle i la temperatura mitjana de la Terra, fet que està alternat el clima on es desenvolupen els ecosistemes que fan possible la subsistència humana.

El carbó, el petroli i el gas són encara el 80% del sistema energètic humà però, després de 200 anys, ens encaminem a la fi de l’era dels fòssils tant a causa de exhauriment dels recursos com per l’alteració insostenible del clima. L’urani, l’altra font d’energia no renovable, també està en vies d’exhauriment.

La transició energètica a les renovables

Ara, cal tornar a les fonts energètiques renovables; això sí, amb millors condicions que a la fi del segle xviii ja que disposem d’un nou arsenal de coneixements i de tecnologies que ens ho faciliten.

L’era dels fòssils esdevindrà un parèntesi i la nova situació voldrà dir tornar a viure de l’energia de la radiació solar; i això s’ha de saber. La civilització dels combustibles fòssils es basa en un capital energètic acumulat que ha permès malgastar i créixer, sovint sense cap sentit; amb el retorn a les fonts renovables passarem altre cop a viure del flux (o salari) energètic que cada dia ens ofereix el Sol. Això obligarà a adequar els nostres anhels a aquestes disponibilitats limitades les quals, per cert, no concorden amb la nostra obstinació en fer créixer el PIB (o producte interior brut).

Per fer operatiu el flux energètic solar, fins i tot fent un gran esforç d’estalvi i d’adequació dels usos, caldrà disposar de superfícies extenses (a Catalunya, uns 85 m2 per persona) amb els corresponents captadors energètics: les energies fotovoltaica i tèrmica requereixen superfície d’exposició a la radiació solar; l’energia hidràulica, s’emmarca en una conca; l’energia eòlica, demana separar els aerogeneradors per evitar ombres de vent; i els biocombustibles, volen camps de cultiu. En total, a Catalunya caldrà unes 64.000 hectàrees addicionals de sòls no urbans, un 2% de tot el territori (com a referència, l’agricultura n’ocupa el 25% i, l’àrea artificialitzada —zones urbanes i infraestructures—, el 6,5%).

Avui dia, el transport absorbeix a Catalunya el 38% de l’energia primària i el 45% de l’energia final. El sector serà fortament afectat per l’encariment respecte a altres activitats ja que les alternatives als derivats del petroli (que avui alimenten el 95% de transport) o bé són molt més costoses (biocarburants) o molt més difícils d’embarcar en els vehicles (bateries o hidrogen). Un transport més costós posarà en crisi aquella concepció de la globalització que tan sols busca externalitzar les activitats per obtenir salaris i matèries primeres més barates i per allunyar els impactes ambientals.

Energia i centres d’estudis locals

Amb la transició vers les energies renovables, tots els territoris tornen a guanyar centralitat. Apareixen els nous requeriments de captació d’energia i, amb la moderació del transport, es tendirà a recuperar recursos i activitats de proximitat (com l’agricultura o les indústries de productes bàsics), així com també la a preservar els serveis ecològics que presta gratuïtament la naturalesa.

Aquesta nova incidència de l’energia sobre el territori comporta un capgirament de conceptes: una central nuclear com les d’Ascó o la de Vandellós ocupen una àrea reduïda (unes poques hectàrees) amb urani extret de mines llunyanes i unes plantes de processament també en àrees reduïdes (un accident nuclear greu, però, podria fer inhabitables unes 300.000 hectàrees); en canvi, la substitució d’una d’aquestes centrals per fonts renovables demana entre 8.000 i 16.000 hectàrees de captadors fotovoltaics, segons la fracció d’energia elèctrica que s’usi en el mateix moment de captar-se o que s’acumuli (per exemple, com a hidrogen) per ser utilitzada més endavant.

Un dels avantatges de les fonts renovables és que són distribuïdes (el Sol incideix arreu) i escalables (des d’una fracció de m2 fins a milers d’hectàrees). Catalunya té una població elevada distribuïda de forma molt desequilibrada ja que en les 5 comarques metropolitanes (6% del territori) hi viu el 64% de la població amb una densitat mitjana de 2.100 habitants per km2 i, en canvi, en les 15 comarques menys poblades (38% del territori) hi viu tan sols el 3% de la població amb una densitat mitjana de 19 habitants per km2 (cent vegades menys). Als uns ens falta superfície i als altres els en sobra.

És el moment de prendre consciència sobre aquesta nova situació, i actuar en conseqüència. La gent del territori (i, en especial, la dels centres d’estudis) és qui millor coneix la realitat de cada lloc. De forma ineludible i urgent cal una nova visió del territori que inclogui la captació d’energia renovable, basat en criteris i prioritats ponderats de en relació a tots els usos dels sòls (ecosistèmics, agrícoles, forestals, urbans i també energètics), i on la gent dels territoris tingui la veu principal i s’obrin perspectives de redreçament social i econòmic per a les seves comunitats.

L’associació CMES (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible), fundada el 2012 i que presideixo, té per objecte col·laborar en concebre i impulsar la transició energètica 100% de fonts renovables en l’horitzó 2050 a Catalunya i, des de fa poc (febrer de 2020), pertany a la CCEPC (Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana). La meva pertinença a CMES i la llarga vinculació amb centres d’estudis (CECBLL, CCEPC i CEESCA) m’han fet veure la importància estratègica d’establir col·laboracions entre aquestes entitats.

En la darrera convocatòria (2020) d’ajuts de l’IRMU per a l’organització de congressos, jornades, cursos, itineraris i trobades, CMES va presentar, junt amb el CECBLL (Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat), el CERE (Centre d’Estudis de Ribera d’Ebre) i ÀRB (Àmbit de Recerques del Berguedà), el projecte TRANSICIÓ ENERGÈTICA I TERRITORI (TEiT), que ha estat concedit i actualment està en fase de preparació.

El seu propòsit és prendre consciència d’aquesta nova realitat del territori en relació a l’energia i avançar en el camí d’establir un NOU PACTE TERRITORIAL A CATALUNYA QUE INCLOGUI L’ENERGIA RENOVABLE. Les 5 sessions d’aquest projecte (Inaugural, Taules Rodones de la Ribera d’Ebre, del Berguedà, i del Baix Llobregat, i Presentació de conclusions) seran obertes. Si els resultats són positius (i així ho fa veure la bona sintonia en les sessions preparatòries), CMES proposarà donar continuïtat a aquest projecte en anys posteriors en col·laboració amb altres centres d’estudis.

Carles Riba Romeva

President de CMES, Professor emèrit de la UPC