Istòries en Aran (1): Ua de maquis. Ferran Sánchez Agustí in memoriam

Setanta sèt ans dempús dera invasion maquisard, aperada Operación Reconquista de España, damb eth moiment de tropes antifranquistes, comunistes, anarquistes, socialistes e brigadistes internacionaus, e der aute costat es còssi militars der antic regim, soldats, antics carrabinèrs, guàrdia civil e policia de doanes, era Val siguec er epicentre des batèstes pirenenques mès subergessentes es darrères jornades d'octobre de 1944.

Atau ac recuelhen tres des darrèrs obratges sus er ahèr, es mès complets e ben farcits de dades, fòrça d´eres inedites: eth francés d´origines espanhòls Jean Costumero, eth militar e doctor en istòria Fernando Martínez Baños, e er amic Ferran, eth nòste aumenatjat. Toti tres mos arregraïssen enes sues plan existoses publicacions, era nòsta desinteressada collaboracion, en tot auferir-les es nòstes arrecèrques documentaus, bibliografiques e contactes des nòsti pairins, testimoniatges d´aqueri moments a on se proclamèc era III Republica pendent ua setmana en Aran.

En tot hèr amistança damb es tres especialistes, auí era sòrt de coneisher-les un viatge arribadi en país, ara fin des ans 1990 e posteriors, convidat tanben as presentacions des sues publicacions: alotjat en çò de Jean Costumero en Albi e hèsta aumenatge maquisard damb presentacion e sopar en Decazeville, vila d´acuelhuda de sa pair eth maqui espanhòl Costumero, o presentacion deth succés des òbres de Ferran Sánchez en Barcelona e Bossòst, en tot èster convidat per autor a participar ena taula de presentacion e conferéncia der otèl Aran damb era veuda deth maqui aranés Juanito Blázquez en 1999. Per aguesta estreta collaboracion e relacion personau damb es tres escrivans, pogui aconselhar e aseverar qu´es honts tratades e eth trabalh amiat enes sues publicacions son plan ben investigadi coma documentadi.

Que non siguec pas en cap bar ne i auie maquis a cercar; ère ena casa fòrta deth pòble

Açò mos pòrte a sajar d´esclarir un des molti passatges estudiadi d´aquera invasion republicana, ara que gessec en dus mejans virtuaus dera premsa espanhòla, sus era estada aranesa e trist episòdi deth militar Andrés Rivadulla Buira, pare deth cantaire empresoat Pablo Hasel, en pòble de Betren.

Segontes es portaus virtuaus The Worl News deth 13/02/2021, e El Español deth 15/02/2021, en tot arrecuélher es testimoniatges de dus colegues d´investigacion, Martínez e Sánchez, mes eth des descendents dera familha Rivadulla, parlen dera entrada en un bar entà cercar maquis en vilatge de Betren (Vielha). Dempús d´arremassar aguesti dies era version que faltaue, era des descendents des victimes, herits e vesins d´aqueri de hèts, as que les arregraïm era ajuda, podem afirmar e confirmar tot açò:

Que non siguec pas en cap bar ne i auie maquis a cercar; ère ena casa fòrta deth pòble, Çò de Morèu a on demorauen es sòns vesins Manuel Vidal Moner, futur metge der espitau aranés e herit pera mitralha ena cama, es sues fraies Maria, Luisa e Dolores, aguesta herida lèu en tot sautar pera hiestra pera ona explosiua, Angeleta Roquet, sauvada per èster darrèr ua pòrta, un nombre indeterminat de militars damb eth tinent Rivadulla, tanben mau herit pera sua granada en tot trèir era espoleta sense voler, dempús de baishar d´Escunhau, pòble vesin de Betren, entà tornar tath cuartèl de Vielha, e passar a veir as tres joenes gojates, hilhes d´Alejo Vidal. En tot volesse vantar dauant des polides gojates araneses, semble qu´ei quan li queiguec era granada ath solèr, a on encara trapèren mitralha en tot rehèr eth solèr e paredaus es propietaris.

Ath delà cau híger as dues victimes que se trapauen en tot charrar damb es sòns vesins de casa: Vicente Deò Delagüens, erèu de Çò de Sancho de Betren, solter de vint-e-dus ans, mau herit e espitalisat en Vielha pera mitralha, moric eth dia 7 de noveme tàs ueit deth maitin per “mòrt naturau”, segontes acta defoncion deth 8 de noveme d´aquet an. Testimoniatges aranesi compden que dilhèu s´auesse podut sauvar mes qu´en espitau auèren pas era bona man o es utisi entà guarir-lo. E un aute erèu, de Çò de Chin de Betren, Francisco Arjó Moga, de trenta quate ans, maridat e dus hilhs, mòrt semble èster ath moment der hèt, tàs dètz deth maitin deth dia 23 d´octobre per ua “explosion d´ua bomba” (pas eth 22 coma se didie).

Era meticulositat, perseverància, passion e constància enes arrecèrques coma enes entrevistes artenhudes per amic Ferran ath long deth país, pendent un decenat long d´ans, confirmen damb es nòsti testimoniatges recents, es autes dades sus er estat en que se trapaue eth militar e es autes afirmacions publicades en sòn best-seller sus es maquis en Catalunya. Atau m´ac compdèc personaument beth viatge un còp hètes es interviús des dus costats, e atau desnishar era vertat sus es protagonistes deth malerós episòdi de Betren.

C. Aventín-Boya

Responsable d´Aran Culturau. Guidatges, exposicions, publicacions, projeccions e arrecèrca patrimoniau