Francesc de Moner i de Miret (Barcelona, 1677 - Montsonís, 1730) es va casar quan tenia 15 anys amb la pubilla de cal Cavaller d’Isona (El Pallars Jussà), Magdalena d’Amorós i d’Amorós, que en tenia 22. Fruit d’aquest matrimoni van tenir onze fills. Serà recordat per la seva participació al costat dels austriacistes en la guerra de Successió de 1702-1714 i de la qual en va sortir perdedor, va patir persecució i l’embargament de tots els béns familiars.

Moner es va casar en segones núpcies amb la vídua Joana de Meca i de Berardo de Montsonís (La Noguera) i durant la seva estada en aquesta població, va fer testament. Tenia 51 anys i volia deixar endreçat el seu patrimoni material i el seu traspàs a l’altra vida.

Juntament amb un nombre considerable de misses i celebracions religioses per la seva ànima, propi de les cases benestants de l’època, en el seu testament hi ha alguns requisits per mantenir el seu record i no caure en l’oblit, i al qual destina una part important del seu patrimoni.

Entre les seves disposicions hi ha un tipus de funció funerària que no he trobat referenciat en cap altre testament i que, fent ús de la imaginació, ens transporta a un ambient singular, alhora que tètric.

Us deixo la relació d’algunes de les seves disposicions testamentàries:

[…] Item ellegesch la sepultura al meu cos fahedora en la tomba, que la casa Amoros vuy de Moner te cerca la pica del aygua beneyta en la Iglesia Parroquial de la vila de Isona […] si per cas esdevindrá que io moria en Monsonis ô en qualsevol altra lloch […] mos hereus fassan aportar mon cos, y donarli sepultura en dita tomba.

[…] al corresponent dia de mon obit tots los anys, y en el mes que esdevindra ô en altre dia mes adequat seia dit y fundat en la Iglesia Parroquial de dita vila de Isona un aniversari y solemne ab oficis cantats antes y ab absoltas, ab creu alta, tumul sobre dita sepultura ô al mitx de la dita Iglesia, com si aquell dia fossen allí presents nostras cadavers y […] alrededor de dit féretro seran posadas las quatre atxas […] las quals quatra atxas degan cremar tant quant duraran los dits oficis.

[…] y demano perque los vivents se recordaran de nostras animas y de las de sos pasats, que la nit antes, y al temps dels dits oficis y absoltas, se toquin las campanas, com si aquell dia se donas sepultura al meu cos.

[…] Item que es fassa y erigesca en la paret que correspon al confront de nostra sepultura un letro ho capella […] ô un tant en fora de la paret ab confronts y arch de guix per no gastar massa la paret […] que hi fassan fer un altar ab sa mesa, palit y estovallas de manera que si puga dir misa, y io será de liens, ô de escoltura […] al mitg Sant Fco. Xavier, Sant Antoni de Padua al un costat, y St. Ramon de Penyafort al altra, y al desobra lo glorios St. Dalmau Moner.

[…] Item que luego de seguida ma mort fassan fer una cassulla de cost quatra doblas, y emulacio, y mourer â altras â semblants disposicions pias, y fassan posar las armas de las casas de Moner y de Amorôs, y que la presentian â Maria Ssa. De Bon Repos.

[…] Montsonís als 20 Abril 1728

Francesc de Moner morirà a Montsonís l’1 de maig de 1730; tenia 53 anys. El seu cos va ser transportat a Isona i sepultat, tal com ell volia, en el panteó que la casa Amorós tenia a l’església parroquial.

Hi ha una llegenda que diu que la nit de l’1 de maig surt de la seva tomba i se’l pot sentir passejar amb el seu cavall pels carrers de la vila.

El seu record es manté viu.

Sisco Amorós i Capdevila

Vicepresident del Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà