Els centres d’estudi de Barcelona associats a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) fa anys que desenvolupen projectes en comú que es materialitzen en una exposició itinerant i que alhora representen l’organització d’un seguit d’activitats a càrrec de cada centre que comprenen xerrades, visites, publicacions i d’altres, segons la relació de cada un amb el tema concret que es treballa.

Impulsats i coordinats per la Coordinadora i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), aquesta manera de treballar es va iniciar a finals de l’any 2007 amb el projecte «La Setmana Tràgica. Motius i fets», que es va presentar l’any 2009 amb motiu del centenari dels fets. Després va venir «Espai i festa. La transformació festiva de l’espai urbà als barris i viles de Barcelona», i avui ha continuat amb l’exposició «Octaves. La festa del Corpus als barris de Barcelona (1897-1965)», acabada d’inaugurar, que ha comptat amb el patrocini de l’Ajuntament de Barcelona.

El contingut de l’exposició tracta la festa a partir de l’annexió dels pobles i viles a la gran ciutat, moment en què la festa i sobretot la processó passa de celebrar-se el dijous de Corpus, reservat a la processó de la Seu barcelonina, a altres dies dins l’octava, sobretot el dissabte i diumenge següents

Els projectes s’encaren de manera col·lectiva amb l’aportació dels centres d’estudi per mitjà dels seus membres. Ells i els representants de la CCEPC i l’IRMU són els responsables de donar forma a la idea, dotar-la de contingut i desenvolupar-la. L’objectiu és tractar un tema d’importància general que abasti el conjunt de la ciutat de Barcelona, vist des d’una perspectiva local, ciutadana i propera i a partir de la vivència dels barcelonins i barcelonines que el protagonitzen, quan això és possible.

Les exposicions que es deriven d’aquests projectes tenen dos components claus: el text que relata el fet o activitat i la mostra d’un corpus fotogràfic amb imatges de la ciutat, moltes inèdites, al qual cal afegir també documents relacionats i comentaris o cites d’autors que n’han parlat. «Octaves. La festa del Corpus als barris de Barcelona (1897-1965)», com en el projecte anterior, s’acompanya amb un catàleg imprès que recull els materials: textos, imatges, documents.

És evident que segons el tema la implicació de cada centre d’estudis barceloní varia, segons la seva relació amb els fets i segons, també, la incidència en el seu territori. Malgrat això, és molt important la consecució dels projectes de forma col·lectiva i amb l’aportació del coneixement de cada un. Al meu entendre, aquesta és la gran vàlua i l’èxit d’aquesta manera de fer que aconsegueix que centres amb diverses maneres de fer, amb varietat temàtica i amb moltes diferències entre ells, siguin capaços d’encarar i desenvolupar un projecte comú de temàtica barcelonina amb l’aportació individual de cadascú.

I aquesta forma de treballar també aconsegueix que tots els centres es sentin seu el projecte i el vulguin mostrar a cada territori de la ciutat, ja que l’exposició que en resulta és de tots. És obvi, a més, que promou la coneixença de les persones dels centres implicats i reforça xarxes de relacions.

El darrer projecte, «Octaves. La festa del Corpus als barris de Barcelona (1897-1965)», s’ha dedicat a la celebració de Corpus als barris de Barcelona durant l’octava de la festa. El motiu del projecte és la celebració dels 700 anys de la festa i la processó a la ciutat documentada des de l’any 1320. La pandèmia ha fet endarrerir i ha dificultat la realització del projecte, que ha hagut d’ajornar-se fins a la inauguració el dia 27 de maig de 2021.

El contingut de l’exposició tracta la festa a partir de l’annexió dels pobles i viles a la gran ciutat, moment en què la festa i sobretot la processó passa de celebrar-se el dijous de Corpus, reservat a la processó de la Seu barcelonina, a altres dies dins l’octava, sobretot el dissabte i diumenge següents.

Es presenta en set plafons que s’estructuren a partir de tres àmbits. El primer es dedica al context amb una introducció històrica breu a la declaració de la festa del Corpus a Europa i a la celebració d’aquesta a Barcelona amb la implicació dels estaments socials.

El segon àmbit es centra en la transformació de la ciutat i els seus habitants, fent èmfasi en com la ciutat s’embelleix, s’engalana i mostra la millor cara. En són exemples la construcció de monuments efímers: altars, l’ou com balla als brolladors i catifes, i el guarniment de façanes, balcons i portalades amb garlandes, flors, ramatges, domassos, mocadors i l’ús de serpentines i paperets de colors. I al costat, la millor cara de nosaltres: l’estrena de roba i el lluïment personal.

El tercer i darrer àmbit parla de les persones, dels protagonistes de la processó: dels homes i de les dones, dels adults i dels infants. La participació s’explica a partir de dos grups humans, els quals no s’expliquen l’un sense l’altre: els que són mirats i els que miren. Els primers, els que desfilen a la processó darrere els elements religiosos: els representants municipals, els grups escolars, les societats culturals, socials i religioses, els clubs esportius, les agrupacions paramilitars i les orquestres i masses corals; i també aquelles persones que per rang o professió tenen una rellevància social. Al seu davant, l’altra massa social que, des de finestres, balcons i voreres els veu passar: grups familiars, de veïnat o d’amistat. Ells també es muden i es mostren de la millor manera segons les possibilitats de cadascú, a punt de mirar i ser mirats.

«Octaves. La festa del Corpus als barris de Barcelona (1897-1965)» destaca la col·laboració, cooperació i participació del veïnatge per fer possible la festa i la processó i ho fa a través del corpus fotogràfic que ensenya tots els seus protagonistes.

Un projecte cooperatiu més dels centres d’estudis barcelonins als quals desitgem futures iniciatives dutes a terme de manera mancomunada.

Montserrat Garrich

Filòloga i bibliotecària. Bibliotecària de la Universitat de Barcelona

Vocal de l’Esbart Català de Dansaires