El confinament: una oportunitat de descoberta del patrimoni km0

Si quelcom positiu ha sortit d’aquest any de confinament és que ens ha obligat a buscar nous espais d’oci i lleure més a prop de casa, del que ara se’n diu km 0 o de proximitat. Les mesures sanitàries decretades per frenar la propagació del coronavirus ens han obligat a limitar la nostra mobilitat durant els caps de setmana i les vacances. Davant d’aquestes limitacions, hem hagut de conformar-nos amb els recursos paisatgístics i culturals més propers a casa nostra. I potser el verb correcte no seria conformar si no que hauríem de conjugar els verbs descobrir i gaudir.

Tanmateix no tot és positiu, i moltes vegades la descoberta d’aquest patrimoni km 0 s’ha concentrat en unes dates concretes com Setmana Santa o en dies festius

Els mesos de confinament, primer municipal i després comarcal, ens han empès a recuperar aquelles excursions que fèiem de petits amb l’escola i que no havíem tornat a fer. També hem buscat a les xarxes socials les activitats que programen els museus o les visites guiades que s’ofereixen per descobrir el patrimoni local. Activitats i visites que quan les vèiem anunciades sempre pensàvem que ja tindríem temps de fer més endavant. Les restriccions pel coronavirus han estat una oportunitat per gaudir de l’exposició de l’artista més conegut de la ciutat o per descobrir les restes arqueològiques destapades per la construcció d’aquell nou hotel que no han acabat.

M’agradaria parlar-vos del meu patrimoni km 0: La Ruta de la Capona, a la zona del Pla de Santa Maria (Alt Camp). La Ruta de la Capona és un recorregut planer que entremig de pinedes i camps de cereals, vinyes i oliveres ens porta a descobrir elements construïts amb la tècnica de la pedra seca. La Ruta de la Capona té un itinerari circular d’uns tres quilòmetres i és apta per a totes les edats, a peu o en bicicleta. Si fas la ruta pots admirar barraques d’una o dues estances, cossiols, marges i fins i tot arnes de pedra seca. Tot un art del saber fer d’abans. Un art, el de la construcció en pedra seca, declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2018.

Aquesta ruta, que combina el senderisme amb la descoberta del patrimoni arquitectònic tradicional, ha vist com augmentaven els seus admiradors. També hi ha ajudat la iniciativa de l’Ajuntament del Pla de Santa Maria, que ha promocionat la ruta organitzant visites guiades de forma gratuïta un cop al mes i que s’ha llançat a programar nous productes culturals com «El Gust de la Terra». Aquesta proposta combina la visita guiada a les barraques de pedra seca amb el tast de productes de proximitat, com vi i oli elaborats per joves productors locals.

Tanmateix no tot és positiu, i moltes vegades la descoberta d’aquest patrimoni km 0 s’ha concentrat en unes dates concretes com Setmana Santa o en dies festius, fet que ha comportat massificacions de gent en entorns naturals que veuen perillar el seu ecosistema. Així, zones com els Avencs de la Febró (Baix Camp) o el Niu de la Àliga (Alt Camp) s’han vist envaïdes de gent i d’automòbils, des de cotxes fins a autocaravanes. Alguns consistoris han hagut de prendre mesures per regular l’aforament als seus espais naturals. Una de les mesures ha estat habilitar zones d’aparcament de pagament per regular l’accés i així frenar que la gent deixi el cotxe indiscriminadament a qualsevol voral del camí. Aquesta mesura, no gaire popular, és cada cop més habitual en zones de gran afluència, i serveix per obtenir uns beneficis econòmics que reverteixen en la millora de la senyalització i el manteniment d’aquests espais.

Cal que valorem el patrimoni històric i natural que tenim més proper perquè és aquest el que ens permet refugiar-nos del brogit de la ciutat a pocs minuts de casa, de desconnectar mentre practiquem el senderisme, la marxa nòrdica o el ciclisme.

Els beneficis del contacte amb la natura són una evidència científica i no cal que ningú ens digui que un bon passeig pel bosc després de mesos confinats a casa és la millor medicina que ens poden receptar.

Meritxell Ferré Baldrich

Doctora en Història per la URV i tècnica de cultura a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp