El propòsit de les línies que segueixen és donar informació i advertir els investigadors de l’existència d’un arxiu històric d’una gran importància. A la vegada, és un arxiu no prou conegut ni consultat, i que perviu a l’ombra, densa i allargada, de l’Arxiu Tarradellas. Aquest, emplaçat al Palau Nou de l’Abat, atresora fons notables per a la història de Catalunya en època contemporània i els microfilms de la casa Cardona-Medinaceli, la més gran senyoria laica del Principat i els Comtats fins a l’abolició del règim feudal. Compta amb professionals per a la cura, conservació, descripció i catalogació dels fons, i rep sovint cessions i dipòsits de destacades personalitats de la cultura i la política catalanes.

No en parlaré pas més, però sí que ho faré de l’Arxiu Històric de Poblet o Arxiu de Poblet. Disposa de 6 armaris amb 36 calaixos cadascun, plens de documents bàsicament en suport paper. Cal remarcar, també, que hi ha deu mil pergamins pobletans a l’Archivo Histórico Nacional. Remeto als treballs del malaguanyat Dr. Gener Gonzalvo Bou per saber-ne el periple i itinerari fins que hi feren cap. A l’Arxiu de Poblet hi ha els microfilms.

Hi torno. Vaig treballar en la catalogació de l’Arxiu de Poblet en diverses campanyes centrades sobretot en la primera dècada del segle present. Es van publicar dos volums amb la descripció del contingut de l’armari II (Justícia i Terra, Cossetània, 2003) i de l’armari III (Poblet, senyor feudal, Cossetània, 2007). El darrer tom conté els índexs onomàstic i toponímic dels dos volums i van ser elaborats per fra Xavier Guanter, bibliotecari del cenobi. Es tracta d’un conjunt de 2.000 pàgines preparades per a generar recerca i difusió dels resultats.

Els temes d’investigació suscitats per la lectura dels processos són bàsics per a qualsevol monografia local i abasten la comprensió i l’interès general de les dinàmiques històriques

L’acollida dels llibres va ser magnífica i estan exhaurits de fa anys. Deu ser perquè contenen la possibilitat de resseguir la història de les localitats que pertanyien a Poblet, una de les més grans senyories eclesiàstiques de la Catalunya medieval i moderna. Els cistercencs de la Conca de Barberà tenien el control del territori i de la jurisdicció en una quarantena de localitats, a les actuals comarques de les Garrigues (la meitat de la comarca actual), l’Urgell i la Conca de Barberà. Destacaven Vimbodí i Verdú, la joia dels dominis monàstics, on se celebrava la destacada fira de Sant Marc, una de les més significatives de la Catalunya Nova.

La catalogació va quedar aturada. Per tant, són consultables els extractes dels documents referents al control territorial i a l’exercici de la justícia. Poblet tenia tribunal o cort propi, que era un senyor altjusticier, i han estat documentades una trentena de condemnes i d’execucions per suspensió a la forca. Els temes d’investigació suscitats per la lectura dels processos són bàsics per a qualsevol monografia local i abasten la comprensió i l’interès general de les dinàmiques històriques. Sobresurten conflictes jurisdiccionals, termenals i veïnals, i destaquen els lligalls dedicats al bandolerisme, autèntic eix vertebrador de la societat desordenada catalana.

L’accés als documents originals resta a autorització de la comunitat monàstica i dels encarregats concrets i específics de l’Arxiu Històric. En conseqüència, els historiadors que vulguin completar, arrodonir i llegir els folis dels processos civils i criminals hauran d’entrar en contacte amb qui correspongui. No em toca pas de valorar què conec respecte a això. M’acontento d’assenyalar la significació màxima de l’Arxiu de Poblet a l’hora de conèixer el feudalisme en una senyoria eclesiàstica catalana, amb possessions al País Valencià —Quart i Aldaia—.

Valentí Gual Vilà
Universitat de Barcelona