Món rural, cultura i sostenibilitat

El Museu de la Vida Rural ubicat a l’Espluga de Francolí, comarca de la Conca de Barberà, va ser inaugurat l’any 1988 com a homenatge de Lluís Carulla a la casa pairal i al poble on havien viscut set generacions familiars. El museu és un reconeixement singular i extraordinari a la cultura que representen les formes de vida lligades al treball de la terra, a l’aprofitament dels recursos naturals, a la vida en petites comunitats, a l’esforç i a la constància.

La col·lecció del museu està conformada per patrimoni material, fotogràfic i immaterial que s’ha anat ampliant fins avui amb nombroses donacions i cessions. Parlem de formes de vida i, per tant, de testimonis tan diversos com una sínia, una arada romana, un vestit de núvia, una foto d’un paisatge desaparegut o una de l’avi Tonet, un cistell, un llum d’oli, una cadira de barber o els estris de la farmàcia Carulla amb les capses i ampolles de “Vigorina Carulla”.

Com a museu etnològic, parlem també de patrimoni immaterial com els sabers i coneixements lligats a les plantes, als animals, a l’observació atenta del cel, de les persones i de la terra en un moment de la nostra història i geografia que podríem situar en el paisatge mediterrani d’abans de la industrialització del camp. Una visita al museu permet entendre el procés de producció del vi, del blat o de l’oli, la diversitat de tècniques de conservació dels aliments, el sentit de la llar de foc i l’escó o l’origen de moltes paraules i dites que avui emprem sense saber-ne ja la procedència.

La Conca de Barberà és una de les quatre comarques catalanes que l’any 2021 segueix perdent població. Es defineix segons la carta del paisatge[1] per un ús, que si bé no és el determinant en el càlcul del PIB, és encara un ús agrícola que combina el cereal amb la vinya, l’olivera, la fruita seca i la recuperació recent de conreus tradicionals com el safrà.

La carta, aprovada el passat novembre de 2020, és fruit d’un procés participat de la gent del territori i suposa un instrument de concertació creat per la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya aprovada el 2005. Entre els objectius de la Carta del Paisatge de la Conca de Barberà, el primer és el de recuperar i fer valdre el patrimoni històric de la comarca per mantenir la seva integritat visual i paisatgística. El Museu pot i ha de contribuir a fer-ho possible.

Ens cal entendre els territoris de manera integral i pensar-los com a bioregions culturals i naturals a partir de les quals dibuixar noves formes de vida

Massa sovint encara, deslliguem les nostres identitats culturals de les geogràfiques o naturals i començaria a ser hora de posar-hi remei. La UNESCO, com a agència de Nacions Unides dedicada a la cultura i l’educació, fonamentava la primera convenció sobre patrimoni de la humanitat l’any 1972[2] en la constatació d’una amenaça de destrucció generada, entre d’altres, per la modificació de les condicions socials i econòmiques.

El 1992 aquesta Convenció del Patrimoni de la Humanitat es va convertir en el primer instrument jurídic internacional a reconèixer i protegir els paisatges culturals. El Comitè va establir que «els paisatges culturals sovint reflecteixen tècniques específiques de l’ús sostenible de la terra, considerant les característiques i límits de l’entorn natural en què estan establerts, i una relació espiritual específica amb la naturalesa».

Com s’assenyala en el document elaborat per la càtedra UNESCO[3] de paisatges culturals, el crit d’alerta llançat per la UNESCO l’any 1972 és avui d’urgència. Existeix ja l’evidència científica que des de mitjans del segle passat hem inaugurat un nou cicle històric, l’antropocè, en què els límits biofísics i la capacitat vital del planeta està essent desbordada per l’activitat humana. Ens cal entendre els territoris de manera integral i pensar-los com a bioregions culturals i naturals a partir de les quals dibuixar noves formes de vida.

Pensem que el Museu de la Vida Rural ha de tenir aquesta vessant de centre cultural on debatre i consensuar models de vida a la Conca de Barberà i que la Fundació Carulla ha de contribuir a impulsar la innovació basada en el patrimoni i la memòria reivindicant oficis, coneixements i expressions culturals en desús, però que poden, ara, tornar a definir futurs sostenibles.
 

Gemma Carbó Ribugent
Directora del Museu de la Vida Rural – Fundació Carulla