L’IME: Un insubstituïble. Avui és columna vertebral de la Menorca cultural i de la sostenibilitat

l’IME acumula un dels llegats més fabulosos relacionats amb la recerca i l’edició que mai abans s’hagin bastit a l’illa

L’Institut Menorquí d’Estudis (IME), que ara commemora el seu 35è aniversari, representa una de les corporacions acadèmiques més sòlides i inconegudes de la història cultural de l’illa. N’hi ha d’altres d’antecedents, no cal dir-ho, en una Menorca de densa vocació en favor de la cultura i el coneixement. Però probablement l’IME, ara com ara, n’és la capdavantera.

A banda de procurar el desvetllament del petit país i d’alimentar-ne la reconstrucció científica i humanística des de l’eix aquilotat de la catalanitat cultural com a fil conductor dels darrers set segles, l’IME acumula un dels llegats més fabulosos relacionats amb la recerca i l’edició que mai abans s’hagin bastit a l’illa. En tres decennis i busques, l’Institut ha garbellat un balanç ingent que és molt superior a la suma quantitativa del que han deixat el segle XIX i els dos primers terços de la centúria següent junts.

Com a murs de càrrega d’aquesta tasca plausible, encara hi trobam dos fronts d’acció prou transcendents. Sota la perspectiva científica, l’IME és la corporació que rau darrere la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera (1993) per part de la UNESCO. I, ara mateix, també està implicat en el procés de redacció d’un document pluridisciplinari que s’anomena DEM: Directrius Estratègiques de Menorca. Es tracta d’una anàlisi sistemàtica de la realitat insular, com a marc per oferir criteris científics a les institucions polítiques per tal d’orientar l’evolució de l’illa segons uns paràmetres de consolidació de la riquesa social i de la sostenibilitat.

Les DEM representen un suggeriment en forma d’encàrrec que l’Institut va rebre del Consell Insular (òrgan autonòmic per a l’illa) el 25 de maig de 2016, després d’una trobada de debat econòmic. Llavors es va plantejar la difícil i complexa encomana —també adequada i necessària— de posar-la en mans dels científics i els experts que eren capaços d’extreure la radiografia de la Menorca dels nostres dies. Es volia dibuixar un plànol de situació en quatre camps de treball: l’energia i els recursos; el territori; la societat i l’economia; i, finalment, la cultura.

Han passat ja uns anys, sota la coordinació de Jesús Cardona, i avui podem donar per resolts els treballs, les estadístiques i les anàlisis que afecten el primer camp d’estudi. Algú podria creure que ha transcorregut potser massa temps per haver dut a terme únicament la quarta part de la feina entera. Els calendaris i els ritmes de la institució política a la qual l’IME es deu en aquest encàrrec no sempre són coincidents amb el ritme de treball dels científics.

És clar que l’IME no va poder culminar l’elaboració completa dels quatre grups de treball dins la passada legislatura autonòmica, conclosa la primavera de 2019. I que, en el curs de la que ara corre, només s’ha encetat l’estudi d’un segon camp de treball. Veurem si el mapa complet quedarà o no enllestit abans de les properes eleccions autonòmiques de 2023.

Ara bé: caldrà tenir plena confiança en el rigor, l’exhaustivitat i la perfecta sistemàtica sobre els quals descansa l’informe general que s’hi va confegint.

De moment, Jesús Cardona, com a especialista en energies, ha assolit uns resultats òptims, perfectament homologables als estàndards de les corporacions científiques que es dediquen a elaborar informes sobre les complexes i vitals àrees de les energies i la sostenibilitat. El grup de feina ha fet desfilar damunt Menorca un importantíssim rastre d’esdeveniments, de trobades, de sessions tècniques, de missions universitàries, etc., que han suposat una font d’alimentació molt estimable d’idees, d’avaluacions i d’acumulació de dades per tal d’acabar la redacció del document.

Aquest primer estudi monogràfic de les DEM, a més, recau sobre uns moments d’especial oportunitat política, per com el Consell ha encetat la revisió del Pla Territorial Insular (el PTI), i, en paral·lel, la definició del futur pla estratègic de la Reserva de la Biosfera, que, com és prou sabut, ha celebrat ja el seu 25è aniversari.

Avaluació de la Reserva de la Biosfera i revisió del PTI suposen dues conjuntures de vent favorable per encaixa-hi els documents de les Directrius Estratègiques que, a partir d’ara mateix, hauran d’irrompre en el debat social que hi ha obert a l’illa.

No és el meu paper d’articulista opinar sobre aquesta redefinició del model renovat que volem per a la Menorca per als propers anys. Només em correspon defensar la funció científica i analítica de l’IME, per tal de posar en mans de la societat i de les corporacions polítiques que la representen els resultats dels estudis que són capaços de portar a terme els nostres experts.

Sé de cert que l’IME vol fer explícita la renovació del seus compromís a l’hora de desplegar la tasca que suposen les altres tres grans àrees de les Directrius Estratègiques. Els documents que s’hi hauran d’elaborar seran bàsics i indefugibles perquè Menorca dissenyi la seva evolució social, econòmica, territorial i cultural amb les millors condicions possibles sobre l’horitzó del 2030. L’illa és un bé històric en el sentit més ampli de la paraula, i açò la fa complexa i sensible. No s’hi val a jugar, ni a determinar evolucions a ulls tancats, passi el que passi, s’orienti on s’orienti.

La importància singular del paper que ha ocupat el PTI que ara es troba en revisió sembla aconsellar que Menorca se’n doti d’un altre de revisat, sempre emmarcat en les mateixes garanties del primer. Però correspon que hom hi apliqui un recordatori insistent als polítics que decideixen sobre el model de PTI: avui no seria adequat que el Pla Territorial —qualsevol Pla Territorial— fos portat a terme sense fonamentar-lo en els estudis científics i tècnics que són capaços d’assegurar institucions de cultura i de recerca com ara l’insubstituïble Institut Menorquí d’Estudis.

 

Miquel Àngel LIMÓN PONS

Membre numerari de l’IME, expresident del Consell Científic. Doctor en Periodisme