TRANSICIÓ ENERGÈTICA I TERRITORI. Un cicle de debats des de la visió dels centres d’estudis.

L’Àmbit de Recerques del Berguedà (ARB), el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECLL), el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) i el Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES), que ha estat el promotor i guia, hem encetat enguany un programa de reflexió conjunta sobre el procés de transició energètica a partir de la constatació de la crisi del sistema actual basat en fonts no renovables i de la necessitat de fer propostes de canvi sostenibles i que tinguin en compte les necessitats de la ciutadania i dels territoris concrets en què vivim. El cicle s’ha concretat en cinc sessions, que van començar a l’abril i han acabat al setembre, i ha tingut una participació significativa que ha generat un interès que en fa preveure la continuïtat. Condicionats pel context de pandèmia totes les sessions van ser virtuals, es van poder seguir en directe i es poden recuperar des del canal de Youtube del CMES i des dels espais dels diversos centres.

En l’acte inaugural, celebrat el passat 20 d’abril, els representants del CMES van marcar la dinàmica de les sessions amb la presentació del cicle per part de Josep M. Peiró i les intervencions de Carles Riba i Eduard Furró, que van centrar la temàtica i van deixar pas al primer debat del cicle, moderat en aquest cas per Joaquim Sempere.

En les sessions dedicades als territoris esmentats, l’estructura es va dividir en dos blocs amb una hora de durada per a cada part.

Reflexió per construir una transició energètica conscient de la necessitat d’una reformulació de l’equilibri territorial

En el primer bloc, després de les salutacions dels presidents del CMES i dels centres territorials corresponents i de representants de les administracions de cada zona, hi va haver la intervenció d’un especialista que va elaborar una notícia de la comarca per facilitar el coneixement contextualitzat de les situacions ben diverses que comporta el procés de transició energètica. En aquest sentit els ponents van ser —ara seguim l’ordre de les sessions— Josep M. Piñol, a la Ribera d’Ebre, Sònia Llamas, al Berguedà, i Anna Hernàndez, al Baix Llobregat. Tot seguit, en cadascuna de les sessions, Eduard Furró va fer una anàlisi específica per a cada comarca en relació amb els reptes i oportunitats que el procés de transició comporta per a cada cas, va valorar com cada territori pot fer les aportacions energètiques corresponents i va anar posant en relleu el que ha estat un dels eixos del cicle: el gran desequilibri entre zones amb grans possibilitats per produir energia i baixa densitat de població i zones energèticament deficitàries i un territori superpoblat, un desequilibri que cal compensar per revertir processos considerats negatius.

Les comunicacions sobre cada comarca van donar pas al segon bloc de les sessions, que van comptar amb un seguit de taules rodones que van reunir una destacada llista de persones amb experiències diverses i coneixements reconeguts. L’intercanvi de parers i d’informacions va enriquir el debat, animat també per un torn obert de paraules als seguidors de les jornades.

En l’acte de cloenda, celebrat el 21 de setembre, es van presentar les valoracions específiques de cada centre i un text de conclusions que queda sintetitzat en els punts següents:

1) La transició energètica no consisteix simplement a canviar fòssils i urani per fonts renovables,

sinó que és un canvi de paradigma que implica totes les activitats humanes.

2) Cal la implicació d’un primer nivell d’iniciatives de captació d’energia per a ús propi, i inversions personals i locals en captacions d’energia en proximitat aprofitant els potencials de cada comarca, i un segon nivell d’iniciatives públiques i d’empreses privades.

3) Si bé cal estar disposats a acceptar l’alteració d’alguns paisatges rurals per a les captacions d’energia, cal fer-ho amb el màxim respecte als valors ambientals i paisatgístics i prioritzant l’aprofitament integral de cobertes, els espais urbanitzats, les infraestructures públiques, els terrenys erms, els roquissars, els matollars i els espais de menys valor agrari.

4) Les necessàries aportacions complementàries de territori rústic han d’anar acompanyades d’un apropament de les economies productives aportadores de riquesa i llocs de treball per tal de pal·liar els greus problemes actuals d’envelliment i despoblament que pateixen aquests espais.

Les jornades van contribuir al reconeixement de problemàtiques de cada territori i van encoratjar la continuïtat en la reflexió per construir una transició energètica conscient de la necessitat d’una reformulació de l’equilibri territorial. En el proper cicle ens retrobarem amb la proposta del CMES a entitats d’Osona, la Ribagorça i la Selva per ampliar un debat que queda obert a un cicle de país.

 

Josep-Sebastià Cid Català

President del CERE