Alimentació i sostenibilitat: uns reptes d’avui que conviden a conèixer els del passat

L’alimentació de les comunitats urbanes és un requisit imprescindible per al sosteniment de les ciutats. Malgrat ser un aspecte de tanta transcendència, tenim una idea molt superficial dels mecanismes que fan possible l’arribada del menjar a casa nostra, més enllà del camí que fem per anar-lo a comprar i del preu que n’hem de pagar. I en general s’ha estudiat poc la manera com es van proveir les viles i ciutats en els temps històrics, les institucions i les polítiques que es van desenvolupar, els problemes que es van presentar i les solucions que es van adoptar. Es tracta d’una temàtica de cronologia àmplia que implica diferents disciplines, des de la història política, econòmica i social, fins a la demografia, la geografia urbana, la història de la ciència, de les tecnologies alimentàries i d’altres.

Té un gran interès aplicar la història local a l’estudi del proveïment alimentari de viles i ciutats, tot cercant de definir els condicionants del lloc i les formes institucionals i polítiques específiques adoptades per a fer-hi front

La història del proveïment alimentari urbà de l’Europa occidental, a partir dels temps medievals, té dos sistemes bàsics. Un primer, de mercat protegit (d’«economia moral») iniciat amb el creixement urbà de la baixa edat mitjana i mantingut durant gairebé cinc segles en què els governs municipals van aconseguir alguns drets (privilegis) i monopolis que permetien resoldre les necessitats locals i gestionar aquells establiments que havien aconseguit convertir en béns del comú (carnisseries, peixateries, fleques...). Aquest sistema es va debilitar al segle xviii i va donar pas a una transició de gairebé un segle. El segon sistema, de mercat lliure capitalista, es va introduir al llarg del segle xix en paral·lel a la construcció dels Estats moderns, que van desamortitzar els béns dels municipis i van absorbir bona part de les seves capacitats polítiques. És un sistema vigent, amb reptes que ja tenen caràcter global, enfront dels quals els governs municipals encara tenen alguns instruments d’intervenció, com la gestió dels mercats municipals, però la seva acció té un caràcter molt més indirecte que abans.

Dins el marc general europeu que hem descrit hi hagueren configuracions variades del proveïment alimentari en bona part degudes als condicionants de base local, com les capacitats productives, les necessitats alimentàries, les comunicacions i altres. Aquests factors van donar lloc a perfils propis institucionals i de govern. Van ser diferents les institucions i les polítiques dels llocs que tenien excedents, dels que eren deficitaris, o dels que estaven situats vora del mar o del riu, ja sigui per exportar o per importar, en temps preindustrials, o que tenien ferrocarril o carreteres, més endavant. Per això té un gran interès aplicar la història local a l’estudi del proveïment alimentari de viles i ciutats, tot cercant de definir els condicionants del lloc i les formes institucionals i polítiques específiques adoptades per a fer-hi front.

L’any 2012 el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) va incloure la història del proveïment de la ciutat en la seva agenda de recerca i divulgació. Calia aplegar aportacions de diferents investigadors d’alguna de les facetes que podien ajudar a construir una visió de conjunt de la història del proveïment de Barcelona. El MUHBA, amb el suport del l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) i de l’Institut de Mercats de Barcelona (IMMB), va organitzar dues jornades, els anys 2013 i 2014, que jo mateixa vaig coordinar i que van culminar en la publicació Proveir Barcelona: el municipi i l’alimentació de la ciutat, 1329-1930 (2016), amb aportacions de trenta-sis especialistes [consultable en línia: Proveir Barcelona: el municipi i l’alimentació de la ciutat 1329-1930 | MUHBA]. Des d’aquell moment es volia mostrar aquest coneixement de manera expositiva. Això ha esdevingut realitat en l’exposició «Alimentar Barcelona: ciutat, proveïment i salut», en la qual ha confluït una altra línia de recerca del MUHBA, dedicada a la salut i a les institucions d’acollida i de cura [vegeu en línia el contingut de l’exposició en el Llibret de Sala del mateix títol: Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut | MUHBA].

L’exposició, inaugurada el passat mes d’octubre, prevista per estar oberta tot un any, ha estat molt oportuna pel fet que Barcelona és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021. Recentment s’hi ha celebrat la trobada mundial de les ciutats del Pacte de Milà, compromeses a «treballar en el desenvolupament de sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats, amb l’objectiu d’assegurar menjar sa i accessible a totes les persones, reduir el malbaratament d’aliments, preservar la biodiversitat i mitigar el canvi climàtic i, alhora, adaptar-se als seus efectes» [el Pacte és consultable: Urban Food Policy Pact (foodpolicymilano.org)]. Són uns reptes que es plantegen en una primera part de l’exposició i que constitueixen una incitació al coneixement dels reptes i les actuacions històriques dels vuit segles precedents. Alhora, també inviten a reflexionar sobre l’alimentació de demà.

Mercè Renom Pulit

Doctora en Història, membre del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i del Grup TIG de la UB