El Marquet de les Roques a la Vall d’Horta, al Vallès

Mai no oblidaré les nits d’agost al Marquet de les Roques, al fons de la Vall d’Horta, sota el Montcau. El Marquet és un castell construït amb la pedra vermellosa del país, combinada amb el maó vist. És obra de l’arquitecte Batllevell i va ser un capritx del meu avi Antoni Oliver i Boixó. Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida...

Joan Oliver [1]

 

El Marquet de les Roques. Foto: Josep Alavedra

A la tardor, quan els pàmpols dels ceps groguegen, és una bona ocasió per anar a passejar per la Vall d’Horta, al Vallès. No és una vall de pas, cal anar-hi expressament. Ara bé, pagarà la pena, perquè al fons de la vall, en un paisatge de vinya, ginesta, farigola, romaní i de degoteig de fonts fresques hi trobarem el casal modernista construït per l’avi del poeta Joan Oliver —Pere Quart— al final de segle XIX. Aquesta residència voltejada dels cims de Montcau, Rocamur, els Emprius i les Fogueroses i a tocar de la Font del Llor es troba actualment dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, gestionat per la Diputació de Barcelona, i en el terme municipal de Sant Llorenç Savall.

L’antiga masia la trobem documentada al segle XIII i l’any 1895 va ser restaurada per Antoni Oliver Buxó, avi de Joan Oliver, el qual la va fer ampliar i dissenyar per l’arquitecte Juli Batllevell, deixeble de Lluís Domènech i Montaner. Batllevell li va donar l’aspecte de castell amb pedra vermella del país i maó vist. El Marquet ens recorda una fortalesa medieval: té una capella dedicada a sant Roc, la masoveria, l’era, el graner, el garatge i el cos principal. Gràcies a aquesta transformació, tres generacions d’Oliver pujaran a estiuejar al Marquet. Com és conegut, la família Oliver es va enriquir amb la industria tèxtil i va ser una de les famílies sabadellenques més influents. Els Oliver s’acompanyaven al Marquet, entre d’altres, d’amics, intel·lectuals i escriptors: pintors sabadellencs, com l’amic de la família Vila Cinca; el pintor Antoni Estruch i molts artistes de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell; grups de l’Acadèmia Catòlica —amb la venerable, i polèmica, figura del doctor Sardà i Salvany— i membres del Sometent que el mateix Antoni Oliver va presidir.

Tanmateix, dins la història de la literatura catalana del segle XX, el Marquet tindrà una fita cabdal en l’anomenada Colla de Sabadell. L’any 1924, el net d’Antoni Oliver Buxó, Pere Quart, es reuní una tarda de diumenge amb Francesc Trabal, Armand Obiols i els prohoms de la literatura Guerau de Liost, Josep Carner i Carles Riba. Naixia Edicions La Mirada. L’any següent publiquen L’any que ve, signat per Francesc Trabal. És el primer títol d’aquestes edicions que fins l’any 1930 publicarà divuit llibres: Josep Carner, Rovira i Virgili, Carles Riba, Oliver i Sagarra, entre d’altres. Paisatge, poesia i literatura. Una passejada, com dèiem al començament, que a més a més de gaudir dels colors de la tardor ens portarà el record del poeta que estiuejava al fons de la vall.

Josep Alavedra Bosch

 

[1] OLIVER, Joan (1991). Temps, records. Col. Ragtime, núm. 3. Sabadell: Fundació La Mirada.