Renovar el diccionari... i activar els nostres vocabularis

La Institució Francesc de Borja Moll, una associació nascuda ara fa cinc anys per salvaguardar els actius de l’Editorial Moll i difondre la tasca de l’eminent filòleg menorquí, és hereva i dipositària del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) —el més gran recull lexicogràfic de la llengua catalana— i està treballant actualment en dos fronts complementaris per a la revitalització dels nostres mots:

  • La renovació dels sistemes de consulta, recuperació i presentació de tots els materials del diccionari, més enllà de la consulta actual del DCVB, perquè la immensa informació que conté es pugui seleccionar fàcilment per a una localitat o zona determinada o per un camp de coneixement concret i perquè es pugui visualitzar de la manera més representativa —cartogràficament, per exemple.
  • La confecció d’una Bibliografia General de Dialectologia Catalana, una base de dades digital i consultable en línia de tots els estudis de dialectologia catalana, recuperables també de maneres diverses, entre les quals per la seva localització geogràfica. Aquí podeu consultar una informació sobre l’estat actual del projecte, ja molt avançat.

La presentació d’aquests dos projectes es farà el mes d’abril vinent, en una jornada que tindrà lloc a la Universitat d’Alacant, coincidint amb el 60è aniversari de l’acabament del DCVB (1962).

Amb aquest motiu, la Institució Moll vol llançar una nova crida o lletra de convit a totes les persones, entitats i institucions interessades per proporcionar a la nostra llengua la màxima vitalitat i expressivitat, perquè contribueixin a reactivar i enriquir el vocabulari receptiu i actiu de tota la nostra comunitat lingüística i de cadascun dels parlants:

  • Als especialistes que han fet o faran estudis dialectològics que encara no figuren a la nostra base de dades, o que en tenen coneixement, perquè hi aportin noves informacions
  • Als centres d’estudis de tots els territoris de llengua catalana, agrupats a l’IRMU, perquè donin a conèixer els treballs dialectològics realitzats en el seu àmbit respectiu o en promoguin de nous si convé
  • Als mestres i educadors en general, perquè en la seva activitat docent contribueixin a enriquir i reactivar el lèxic i les expressions del seu entorn
  • A tots els escriptors, creadors i comunicadors, i als editors i mitjans de comunicació, perquè també participin des dels seus àmbits a la reactivació i l’enriquiment del capital lèxic de la nostra societat

Vocabulari actiu i passiu

En aquest vaivé de renovació i desús parcial dels vocabularis personals i col·lectius massa sovint hi ha paraules i expressions que cauen en l’oblit

Personalment, tots tenim un vocabulari passiu, que som capaços de reconèixer si sentim o llegim els mots que conté, però que mantenim en estat latent: no forma part del nostre vocabulari actiu, el que fem servir normalment. El vocabulari passiu sol ser més extens que l’actiu, però tant l’un com l’altre poden créixer, i d’aquesta manera s’enriqueix la nostra capacitat de comprensió i expressió lingüística. Les nostres activitats comunicatives més habituals ens posen en contacte amb nous mots, que es poden incorporar primer al vocabulari passiu i entrar després al vocabulari actiu que tenim disponible.

El vocabulari actiu i passiu de cada comunitat lingüística també evoluciona amb la transformació de les activitats socials i culturals més àmpliament compartides. Així, per exemple, hi ha determinades paraules que cauen en desús perquè estaven vinculades a activitats que ja no són corrents, com el lèxic de determinades professions artesanals tradicionals, i passen a un vocabulari passiu que els diccionaris conserven perquè es pugui reactivar si convé. Inversament, hi ha noves realitats i noves activitats que generen nous vocabularis específics o que donen una difusió general a mots que només eren propis d’un cercle d’especialistes, com ha passat darrerament amb molts termes relacionats amb la pandèmia.

En aquest vaivé de renovació i desús parcial dels vocabularis personals i col·lectius massa sovint hi ha paraules i expressions que cauen en l’oblit i que en canvi mereixen formar part almenys del vocabulari passiu de tota la comunitat lingüística i del vocabulari actiu de molts dels parlants. Per exemple, sinònims regionals (geosinònims) que tots els catalanoparlants hauríem de tenir almenys en el nostre vocabulari passiu i que fins i tot poden formar part del vocabulari actiu amb una nova funció estilística. En podem trobar una multitud d’exemples a la Proposta per a un estàndard oral (lèxic) de l’Institut d’Estudis Catalans.

I al costat dels geosinònims més corrents hi ha també una infinitat de mots i expressions de caràcter regional o fins i tot local que mereixen ser àmpliament coneguts, per la seva precisió o per la seva expressivitat creativa, i que en canvi es veuen arraconats pels ràpids canvis culturals d’avui, amb la propensió a la simplificació i l’esquematisme de les comunicacions.

Confiem que al llarg de l’any 2022 aquesta crida trobarà respostes en els diferents territoris de llengua catalana i permetrà avançar en les tres línies exposades: renovar les possibilitats de consulta del Diccionari Alcover-Moll, oferir una bibliografia dialectològica més i més completa i, en definitiva, contribuir a enriquir i reactivar els vocabularis i les expressions disponibles per als parlants i per al conjunt de la nostra comunitat lingüística.

Isidor Marí, vicepresident de la Institució Moll