L’espoli franquista als ateneus, una memòria persistent

La memòria històrica està plagada d’amnèsies individuals i col·lectives i, en el cas del franquisme, hi ha episodis terribles que costa reviure però que no poden quedar en l’oblit. Massa ferides per no recordar-ho, massa injustícies per no denunciar-ho.

Aquest és el cas de l’espoli patrimonial portat a terme pel règim franquista als ateneus i altres associacions de caire cultural i social, durant i després de la Guerra Civil. No és un tema de fa vuitanta anys. Allò en va ser l’origen, però, encara avui, molts dels ateneus segueixen sense poder recuperar el que és legítimament seu. I volem que l’Estat reconegui el paper d’unes entitats que, més enllà de la seva inclinació ideològica, eren —i són— espais socioculturals en els quals es promovien la llibertat individual i col·lectiva a través de l’educació, la difusió cultural, la solidaritat i la cooperació.

La majoria dels béns requisats pel franquisme són actualment propietat de l’Estat com a herència dels equipaments que el règim dictatorial es va apropiar a la força en una acció de sotmetiment, venjança i, en moltes ocasions, fins i tot ridiculització d’un moviment associatiu català que havia sigut garant de l’ensenyament popular, del fet de protecció social i laboral, i del fet humanístic i lliurepensador.

Cal posar llum sobre aquest episodi fosc de la història recent del nostre país en què el moviment associatiu va passar de ser un promotor de les llibertats a ser menyspreat i aniquilat pel règim franquista

Aquell moviment va articular, a través dels ateneus i altres entitats, un conjunt d’activitat política i social i de promoció de la cultura, la salut i l’esport que el franquisme va aniquilar, de manera que es va apoderar d’un patrimoni de gran valor cultural i econòmic que ha de ser retornat tant sí com no.

La història de l’espoli als ateneus no té de moment un final feliç, ni tan sols en els casos en què s’ha retornat part del patrimoni requisat. La lluita per reivindicar els danys soferts continua i hi ha encara molt camí per fer. I el camí iniciat ha estat i segueix sent complicat. A tall d’exemple, moltes de les propietats recuperades ho han estat gràcies al fet que els ateneus han comprat (per segona vegada!) la que havia sigut la seva legítima propietat fins que la van requisar, i moltes de les seus històriques dels ateneus de moment són cessions, és a dir, les entitats realitzen les activitats en els espais que un dia van ser seus, però que ara no els pertanyen. Forasters a casa seva.

La recuperació dels edificis i altres béns espoliats, fins i tot si s’hi afegissin els costos pels danys i perjudicis causats als ateneus al llarg de dècades, tot i que justa i necessària, no és suficient. Cal també una reparació moral o, si més no, posar llum sobre aquest episodi fosc de la història recent del nostre país en què el moviment associatiu va passar de ser un promotor de les llibertats a ser menyspreat i aniquilat pel règim franquista.

Per això, seguint l’esperit del manifest signat a l’Ateneu Barcelonès l’any 2014 per un conjunt d’entitats culturals, cíviques i socials afectades pel règim franquista, la Federació d’Ateneus ha posat en marxa tot un seguit d’iniciatives orientades a mantenir ben viva la memòria. N’és un exemple l’exposició «Quan s’enduen el país: l’espoli franquista als ateneus de Catalunya», un treball comissariat per la doctora en Història Contemporània Neus Moran, basat en la recerca sobre l’espoli patrimonial als ateneus i que recull amb precisió diversos capítols d’aquesta època fosca de l’associacionisme, amb proves documentals detallades i una llista completa dels estatges confiscats.

Aquesta recerca ha estat també la base del llibre de la mateixa Neus Moran L’espoli franquista als ateneus catalans (1939-1984), que publicarà l’editorial L’Avenç aquest mes de gener. L’obra analitza en profunditat les motivacions ideològiques darrere l’espoli sistemàtic als ateneus i corrobora la requisa de 298 propietats immobles pertanyents a 232 entitats extintes pel règim.

D’altra banda, hem impulsat una esmena d’addició a la nova Llei de Memòria Democràtica que han presentat conjuntament els grups d’ERC, Junts per Catalunya, la CUP, el PdeCat, EH Bildu i BNG, i a la qual Catalunya en Comú també ha donat públicament el suport. La Llei de Memòria Democràtica té el deure de facilitar instruments perquè finalitzi el càstig col·lectiu que ha representat privar els ateneus de les seus i els recursos.

Reconciliar el país amb el seu passat és crear l’oportunitat de retrobar-se amb la seva rica vida ateneista i amb el que han significat aquestes associacions pel seu progrés sociocultural i econòmic.

Fem memòria per afavorir un futur més just i sense oblits.

 

Pep Morella

Gestor cultural i president de la Federació d’Ateneus de Catalunya