Tornar a Joan Fuster per a encarar el present

Les efemèrides ens recorden esdeveniments notables en la vida d’un poble. Ens ajuden a recordar i a celebrar col·lectivament, però potser és el moment de defensar que les efemèrides s’han d’aprofitar també per a avançar. Si quan celebrem una efemèride escrivim llibres d’homenatge, reposem entrevistes, en reimprimim les obres més exitoses, fem conferències i tot un seguit d’actes de lloança, què ens fa pensar que no seria més adient mantenir la tasca i l’esperança engegades per la persona lloada? En efecte, parle de la celebració dels cent anys de Joan Fuster com a oportunitat per revifar el projecte nacional a què l’escriptor de Sueca va posar les bases.

Textos com Qüestió de noms (1962), El blau en la senyera (1977), Ara o mai (1981), País Valencià, per què? (1982) o Cultura nacional i cultures regionals als Països Catalans (1983) —aplegats en el recent Escrits de combat (2020) d’Edicions 3i4— o d’altres com Destinat (sobretot) a valencians (1979) donen bona mostra de la capacitat de reflexió i de mirada de futur que Fuster indicà a propòsit de la qüestió nacional. En aquest sentit, i entre totes les frases brillants que va escriure l’homenot de Sueca, hi ha un fragment de l’any 1981 en ocasió de la situació de la llengua que ens enlluerna per a dir-nos: «¿I per què no deixem de costat la «Història» i pensem en el dia de demà?». És aquest, justament, l’aprenentatge que hauríem de traure de la celebració del centenari del naixement de Fuster perquè malauradament la definició i la dignificació del país encara són projectes en curs. Si bé la història, la filologia i l’anàlisi social i econòmica foren les eines amb què Fuster disseccionà el territori per a entendre’l, la lectura del moment social i les propostes polítiques han de ser els mitjans per a transformar-lo. En efecte, és aquesta segona acció —la de l’escriptura com a palanca de canvi— la que no hem de perdre de vista perquè les observacions de l’escriptor no haurien de tindre sinó la capacitat per a activar el pensament sobre quin país volem.

Els cent anys del naixement de Fuster ens han de servir per revisitar els seus plantejaments i insuflar aire als moviments socials i a les estructures populars perquè seguim treballant per la dignificació de la llengua i dels Països Catalans

És per això que les advertències sobre l’estructuració dels circuits culturals, la naturalesa dels mitjans de comunicació de masses, la presència del català a l’escola o la denominació del país —països— que Fuster va fer des dels anys seixanta no poden ser desateses en el moment en què vivim. A hores d’ara continuem amb una minsa unitat d’acció entre les televisions públiques dels Països Catalans, ni tan sols se n’ha aconseguit la reciprocitat; els embats contra l’escola en l’idioma propi són constants al Principat i a les Illes, i al País Valencià es perpetua una rebaixa sistemàtica de les hores de docència en català que s’anuncia com una victòria —en realitat, enverinada—, i, per si fora poc, a les terres del Sénia ençà encara hi ha un ús acomplexat del terme País Valencià.

El present ens adverteix que no es va pensar prou en el futur del país i ens dona pistes de com pot ser l’avenir si no ens posem per feina. Potser per aquest motiu els cent anys del naixement de Fuster ens han de servir per revisitar els seus plantejaments i insuflar aire als moviments socials i a les estructures populars perquè seguim treballant per la dignificació de la llengua i dels Països Catalans, identifiquem els dèficits que encara tenim en la construcció nacional i donem impuls a projectes que caminen cap allà.

Perquè a banda dels homenatges institucionals, hem de portar el llegat intel·lectual de Fuster a les cases de cultura, als casals i ateneus, als col·lectius dels pobles i ciutats, a les biblioteques i a tot arreu. Per aquests motius, hem engegat una comissió de caràcter cívic i popular que ha de portar el Fuster més militant als carrers dels Països Catalans per a llegir-lo, discutir-lo i, sobretot, per a despertar consciències. Perquè tal com van apuntar les professores Özgür Güneş i Mariona Lladonosa en la revista El Temps, «qui reflexiona sobre la identitat nacional és qui, finalment, defineix la capacitació política que pot tenir aquesta identitat. [...] Qui pensa sobre la identitat nacional, defineix el projecte polític que s’articula».

És el moment, doncs, de reivindicar el Fuster més desacomplexat, el més polític i el més incòmode.

 

Irene Mira-Navarro

Membre del Casal Popular Tio Cuc d’Alacant i membre de la Comissió cívica pel centenari de Joan Fuster

Enllaç a l’entrevista d’El Temps: https://www.eltemps.cat/article/16176/entrevista-gunes-ozturk-i-mariona-lladonosa