Saó, per la dignificació del nostre país, dels nostres països

Saó ja té quaranta-cinc anys ininterromputs de treball i il·lusió, quaranta-cinc anys a favor del diàleg, de la integració, del respecte, de la llibertat d’expressió i de la defensa d’una llengua i una cultura, la nostra. De fet, quan diem que Saó és la revista degana de la premsa en valencià no hauria de ser cap mèrit en un país normal i normalitzat. Com és possible que la revista amb més «història» sols tinga aquesta edat?

Un dels mèrits de Saó ha estat la fidelitat

Quan Saó va nàixer, en el primer editorial deixava clarament definit el seu «programa», que en diríem ara: «No tenim cap filiació política ni eclesial. Pretenem potenciar, des de la base, la vida de l’Església sense ser òrgan de cap estament eclesiàstic. Tampoc no lliguem la nostra visió política de la fe a cap partit, tot i que la nostra opció fonamental és clarament democràtica, socialista i comunitària. Dins, doncs, d’aquestes àmplies coordenades, només es podran sentir exclosos aquells que la pràctica religiosa i política dels quals siga preconciliar i contrària als interessos del País Valencià, com a entitat diferenciada dels restants pobles que componen l’Estat espanyol, o oposada a l’exercici i defensa dels drets humans individuals i socials».

Un dels mèrits de Saó ha estat la fidelitat a aquests principis, la qual cosa fa que la revista, com un tot, haja resultat bastant incòmoda a uns i a altres. Personalment, pense que Saó va marcar una línia històrica i editorial i s’ha mantingut fidel amb molt poques variacions al llarg dels anys.

Saó sempre ha dit la seua. Humilment, sense alçar la veu, però sense renunciar en cap moment a aportar la seua visió, el seu punt de vista, la seua visió, a la societat en la qual va nàixer i volem continuar vivint. I entenc també que no sempre s’havia valorat el seu treball: som incòmodes amb el poder, entre altres coses perquè sempre diem la nostra, no amb desig de dogmatitzar. Diem la nostra com una aportació a la reflexió, apostant decididament pel desenvolupament de la societat, de la seua llengua, de la seua cultura.

És per això que volem aconseguir, entre tots i totes, ser un espai de reflexió del valencianisme polític i cultural. Caldrà que pensem, que repensem, quin és el camí que cal seguir. Conten i contaran moltes mentides que després de repetir-les 1.000 vegades voldran convertir-les en realitats. Però nosaltres hem de pensar, de repensar. Hem d’adaptar el valencianisme polític al segle XXI i al segle XXII. I Saó vol ser-hi.

Una societat que té una llengua ha de tindre mitjans de comunicació en eixa llengua: no és possible pensar en una Alemanya sense mitjans de comunicació en alemany. Sembla una frase no gaire difícil d’entendre i d’acceptar, però ja veieu com ens va als valencians i valencianes. Acceptem també que sense un periodisme lliure —perquè si no és lliure, no és periodisme— no existeix la democràcia. I nosaltres, humilment, aportem la nostra pedra al ribàs del periodisme, en valencià, i a la democràcia. Mai no hem tocat ni hem escrit al dictat de cap persona, partit o institució. Humilment, però sempre hem dit la nostra.

També vull parlar de diners: Saó avui continua viva gràcies a les persones que hi estan subscrites, a alguna publicitat que podem aconseguir i a una economia espartana que ha fet que mirem fins a l’últim cèntim que ens gastem. Eixe és un dels altres miracles, de les realitats de Saó.

Estem il·lusionats i amb ganes de continuar fent Saó

Ens han inoculat el virus de la subsistència i continuarem endavant. Perquè Saó té una cosa fonamental: la seua trajectòria i els seus amics i amigues. Mai no havia viscut el poder d’una marca, d’una imatge, d’una realitat, com m’ha passat amb el nom de la revista. És dir Saó i les portes de les persones que tenen coses a dir s’obren i accepten col·laborar... Totes les persones que han format part de la intel·lectualitat de les darreres quatre dècades i mitja han escrit a Saó. Hui en dia, Saó és una revista viva.

Tenim també una pàgina web digna www.revistasao.cat, amb un molt bon arxiu de tots els articles publicats. Estem publicant articles i opinions sobre els dos eixos bàsics que sempre han marcat la trajectòria de la revista i estem sorpresos de l’acceptació que està tenint aquesta iniciativa i del nombre de visites i lectors que estem obtenint. Hem intentat també integrar-nos en les xarxes socials i en les noves tecnologies. Avui trobem Saó a Twitter, Facebook i Instagram. La revista es pot comprar també en suport digital a la nostra pàgina o utilitzant el portal d’Iquiosc.cat.

Estem il·lusionats i amb ganes de continuar fent Saó. Sols necessitem dues coses crucials: poder continuar comptant amb els amics i amigues, l’autèntic tresor de Saó, i l’espenta necessària per a dir la nostra.

Vicent Boscà

Director de la revista Saó