Istòries en Aran (2): dera Querimònia as Olimpiades (1313-2030), un pòble de consultes.

Votacion Programa Life
Votacion Programa Life

Soïssa ei eth referent quan parlam d´enquèstes o referendums, tostemp vinculants, en tot demanar ath pòble, per exemple, se se bastissen minarets o se pugen es salaris as pògui gestors professionaus qu´an ena aguesta Confederacion de cantons. Aran, aperada per disparièrs autors e guides era Soïssa espanhòla, o catalana (Bertran Solsona; Russell-Killough, eca.), compartís, en part, aguesta tradicion seculara des consultes populares, coma ara veiram, a mès d´aguesti apunts chocants e disparièrs:

Un vilatge damb eth nòste toponim, e un tròç de pèira barrina o granitica Blu Aran, entath monument hèt damb pèires deth mon que tanben les diden Soïsses, e que vedèrem ena plaça deth parlament en Berna. Sabem d´aranesi qu´an vescut-entrenat entàs sòns clubs d´esquí, o de soïssi qu´an vescut e esquiat en casa nòsta; o deth malerosament desapareishut programa aranés Era Lucana (TV2), que se desplacèc entà un canton dera Soïssa romanche tà conéisher aguesta lengua e cultura minoritàries, arreconeishuda e cooficiau coma en nòste país.

Era votacion populara mès antiga ei deth canton soís d´Uri (1291), segontes era web de referendums soïssi en linha. Quauquarren de semblant, mes sense document oficiau o coneishut de consulta, serie damb era aperada coma Carta Magna aranesa, privilegi dit dera Querimònia (1313), que siguec autrejat o confirmat peth rei Jaime eth Just, e entà hèr justícia ath sòn subernòm, amassa damb eth rei Felip eth beròi, engorrotits pera Val pendent lèu lèu trenta ans, que se demanèc era opinion tant dera part francofila coma dera aragonesista, ei a díder dera “confederacion aranesa”. Fin finau, segontes es manoscrits dera antiga Corona d´Aragon, es testimoniatges aranesi testifiquèren per majoria a favor d´aguest reiaume der aiguavessant sud, en tot proclamar era sua fidelitat ara corona aragonesa.

Ath delà des nombroses constitucions aprovades en estat espanhòl des de 1812, laguens der antic regim, es consultes tanben arribèren en plea dictadura franquista, en tot demanar eth vòt ara naua constitucion dera X Legislatura, qu´ère un nau govèrn de Franco, eth 14/12/1966, a on per mès deth 90 % es aranesi, coma es espanhòls, aprovèren, entre d´autes leis organiques der estat (LOE), era de liure culte tàs protestants e judios, coma liegem per internet. Pensam qu´ei eth moment dera imatge inedita, e que publicam aciu, ena vila de Les, damb er alavetz alcalde Nonito Pérez ara quèrra, eth president de mesa e delegat de Caixabank Tomás Candel, e eth secretari Claudio Aventín ara dreta, en tot escríuer e lheuar er acta; infos gràcies ar istoriaire, vesin de Les, Carlos Pellejero.

Es darrères dues consultes en nòste país qu´auerèn ua participacion inferiora ath 50 %, e se podèren pas hèr enes nau municipis aranesi. Ena prumèra auèrem votacions entà sostier o non eth nau Programa Life european sus era reintroduccion der os brun enes Pirenèus. Enes pòbles a on se hèc gessèc en contra eth vòt per majoria, com siguec eth cas dera vila de Les, damb un 31 % de participacion e solet un 26 % a favor. Atau ath recuelhí coma vocau secretari dera mesa, amassa damb B. Izquierdo e A. Vila de president, toti tres volentaris en aquera jornada deth 5/04/1998. Per contra en Es Bòrdes guanhèc eth supòrt ar os, en tot èster eth solet pòble a favor.

E ena dusaua consulta deth 1/10/2017, non arreconeishuda ne validada sus era autodeterminacion catalana, tampòc se poguec hèr en toti es pòbles dera Val, en tot arribar ath 83 % a favor des que poderen e volgueren participar en referendum, eth 24 % dera poblacion, amiat peth govèrn catalan, e damb un acòrd de militants, simpatizants e representants de fòrces progressistes araneses, en eth Manifèst de Les (14/08/2017): Milio Medan (UA), Mireia Boya (CUP), Alex Moga (CDA), entre d´auti.

Fin finau aguesti dies e de nau era Generalitat a aprovat era consulta, tanben vinculant, enes parçans pirenencs catalans, a on era possibla Olimpiada d´iuèrn 2030 aurie vinculacion, eth proper 24/07/2022, encara qu´era “Generalitat” aranesa non a confirmat aguest referendum a dia d´aué (prumeries d´abriu). Demoram que de nau poguesquem auer ua naua e participatiua jornada, en aguesti ahèrs que pertòquen tant ath país, e eth govèrn aranés sò segur escotarà era votz (de poder votar), e vòt (de poder decidir) des sòns vesins coma poble sobiran, tà non pérder era tradicion seculara, sense auer d´enmiralhar-mos un còp mès damb eth pòble soís.

C. Aventín-Boya.

Ciutadan e vesin d´Aran.