Absolutistes i liberals: 200 anys de la Regència d’Urgell

L’any 1822 la Seu d’Urgell es va convertir en un focus d’atenció de primer ordre. El Trienni Liberal havia implantat un règim constitucional a l’estat espanyol, però això no va pas agradar a tothom... Aquell estiu, després de conquerir les fortaleses de Castellciutat, un grup d’absolutistes capitanejats pel marquès de Mataflorida, l’arquebisbe preconitzat de Tarragona i el baró d’Eroles, van crear la Regencia Suprema de España durante la Cautividad de Fernando VII. Per què van escollir la Seu? Era una petita ciutat fronterera, propera a Andorra i a l’estat francès, cap de bisbat i plaça forta, amb unes mal conservades i mal dotades però encara imponents fortaleses; un lloc prou allunyat del centre però, alhora, amb una notable importància estratègica.

La Regència va durar uns pocs mesos, durant els quals, això sí, va tenir temps d’editar el Diario de Urgel, imprès, per cert, a «Urgel, en la imprenta del gobierno». Aquella tardor, la persecució d’Espoz y Mina va fer fugir els membres de la Regència cap a la Cerdanya i l’exili francès, on Adolphe Thiers hi va coincidir i en va fer una descripció que podríem qualificar de moltes maneres però en cap cas d’èpica... Tot i això, d’alguna manera, l’entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís el 1823, amb la consegüent restitució del règim absolutista a l’estat espanyol, va aconseguir allò que l’any anterior havien pretès els abrandats però incauts instauradors de la Regència.

La fama conservadora de la Seu d’Urgell es va anar estenent —en part gràcies a figures carismàtiques com l’imponent bisbe Caixal— i encara avui sembla que durant el segle XIX la ciutat només estigués formada per carlins.

Incomprensiblement, la recerca sobre el segle XIX a la Seu d’Urgell ha sigut pràcticament inexistent fins avui. Només la recent i magnífica tesi de Josep Albert Planes ha estudiat de forma aprofundida la ciutat durant aquest període, entre 1808 i 1875. Encara és més incomprensible aquest silenci davant la fama —ja en aquell moment, però també mantinguda en la historiografia posterior— que la ciutat va tenir en els conflictes civils entre absolutistes i liberals, especialment pel protagonisme que hi tenien els defensors de la causa del pretendent Carles. Un pes claríssim del sector carlí, capitanejat pels bisbes i els canonges de la catedral, que no ens ha de fer perdre de vista un altre sector, potser menor quantitativament, de ferms liberals i, ja a la segona meitat del segle, també de republicans i maçons.

La fama conservadora de la Seu d’Urgell es va anar estenent —en part gràcies a figures carismàtiques com l’imponent bisbe Caixal— i encara avui sembla que durant el segle XIX la ciutat només estigués formada per carlins. No hi deu ajudar gaire la reivindicació de la Regència que es feia durant el franquisme, quan, amb una mal dissimulada nostàlgia, es proclamava que «Seo de Urgel fue capital de España». Tot plegat ens fa veure que encara falten molts estudis per entendre mínimament què passava a la ciutat pirinenca durant aquell temps.

Ara, 200 anys després, hem pensat que és un bon moment per parlar-ne. Tot combinant el dinamisme de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell amb la ja dilatada experiència de les jornades sobre carlisme impulsades pel Centre d’Estudis d’Avià, hem organitzat conjuntament, el 12 i 13 de novembre, un congrés titulat «Absolutismes i liberalismes al segle XIX». Amb la col·laboració dels arxius comarcals de l’Alt Urgell i del Berguedà, i amb el paraigua universitari del centre associat de la UNED de la Seu d’Urgell, hem plantejat una trobada que serveixi per posar al dia la Regència i el Trienni Liberal, però també tot allò que es pugui relacionar amb el procés de substitució de l’Antic Règim pel nou Estat Liberal, des de les guerres fins a les desamortitzacions i de la microhistòria a les anàlisis més generals, i també amb una mirada àmplia cronològicament, des de la Guerra Gran fins a la Tercera Carlinada o, qui sap, potser fins i tot més enllà.

Tothom és convidat a participar-hi!

 

Lluís Obiols Perearnau

President de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell