Joan Fuster i les Illes Balears

El 31 de gener el Govern de les Illes Balears completava, amb la Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya, la declaració del 2022 com a Any Joan Fuster amb motiu del centenari del naixement de l’escriptor que va excel·lir com a assagista dins la literatura catalana de la segona meitat del segle xx i de l’intel·lectual que va sacsejar la consciència històrica i cívica de tots i cada un dels Països Catalans, sobretot amb la publicació, fa seixanta anys, de Nosaltres els valencians. Aquesta commemoració conjunta, del tot coherent amb el sentit de la trajectòria fusteriana, és el millor reconeixement que li podem retre, amb el benentès que aquest s’hauria de resoldre en el nostre propi autoreconeixement gràcies al diàleg i al debat amb la seva obra i la seva actuació.

Any Joan Fuster ens ofereix l’oportunitat de reviure l’actualitat «del clàssic valencià més intel·ligent, ric i atractiu de la nostra contemporaneïtat», en paraules d’Albert G. Hauf, llegint-lo i rellegint-lo, aprofundint en l’etapa històrica i cultural de què va ser protagonista destacat i establint amb ell els diàlegs necessaris per al nostre present.

Així, posar en un primer pla dels nostres interessos Joan Fuster ha de ser també i sobretot un retrobament amb nosaltres mateixos tant en el vessant personal de lectors de la seva obra com en el col·lectiu de revisió de l’etapa històrica i cultural de l’antifranquisme dels anys cinquanta-seixanta i de la ‘transició democràtica’ dels setanta fins a la configuració d’un estat autonòmic tan decebedor per a Fuster pel que va significar de catalanitat esbocinada i fins qüestionada. En el primer cas, la commemoració a les Illes Balears, comissionada per Damià Pons i per jo mateixa, es proposa, en plena sintonia valenciana i catalana, estendre la lectura i el coneixement de les obres de Joan Fuster, que haurien d’estar disponibles als diferents catàlegs editorials i circular amb una normalitat, tampoc mai no assolida, per les llibreries i les biblioteques de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, com li agradava de repetir a Joan Fuster, per a qui no hi ha escriptors sense lectors. La nova edició de Nosaltres els valencians (2022), amb l’anunciada del Diccionari per a ociosos, l’antologia Joan Fuster, figura d’assaig (2021), Diari 1952-1960 (2021) o Escrits de combat (2020) en són una mostra bona, però del tot insuficient, al costat d’estudis com el d’Antoni Rico Joan Fuster i el pensament nacional (2021).

En aquest sentit, les biblioteques de les Illes hauran de jugar un paper important amb mostres d’obres i amb l’activació de clubs de lectura. Els cicles de conferències, a través de la xarxa d’entitats culturals, la circulació d’exposicions i alguna programació teatral han de permetre estendre el coneixement de Joan Fuster i fer-lo present d’una manera atractiva al gran públic i també als estudiants posant-los a l’abast diferents recursos didàctics. No debades el tret de sortida de l’Any Joan Fuster a les Illes Balears ha estat justament donar-li cos per la diada de Sant Jordi amb una quarantena de figures a escala humana i donar-li veu amb els aforismes dels 40.000 punts de llibres.

En el segon cas, el que ha de situar Joan Fuster dins el context històric i cultural de la dècada dels cinquanta a la dels vuitanta, l’aportació més ‘acadèmica’ vindrà de la mà de jornades amb la participació de grans estudiosos fusterians d’arreu, als quals s’incorporaran els insulars amb l’objectiu clau de propiciar estudis no només de la seva obra sinó també de les poc abordades relacions de Joan Fuster amb les Illes Balears. En la línia del camí obert per Gabriel Ensenyat amb Fuster i els mallorquins. El debat identitari a la Mallorca tardofranquista, premi Joan Fuster d’assaig 2021 i tot just publicat, haurem de recórrer a la correspondència ja publicada amb Francesc de B. Moll, Aina Moll, Josep M. Llompart i fins la de Manuel Sanchis Guarner des de Palma per analitzar el paper cabdal de l’Editorial Moll en la desclosa del Fuster assagista i la seva participació en l’activisme cultural i polític. Les més de vint mil cartes de la correspondència de Joan Fuster, dipositades a la Biblioteca de Catalunya, ens permetran descobrir connexions menorquines i eivissenques amb figures clau com el poeta Marià Villangómez, l’estudiós Josep Salord Farnés, bon lector i seguidor de Joan Fuster, i l’historiador Andreu Murillo, autor de l’inèdit Els menorquins, amb què evidenciava l’impacte de Nosaltres els valencians, el referent d’Els mallorquins (1967) de Josep Melià, prologat pel mateix Joan Fuster. A més, la correspondència mantinguda amb escriptors de primera línia, des de la molt extensa de Baltasar Porcel a la més minsa de Blai Bonet, ens situaran de ple en el panorama literari de l’època i, amb ell, en el Joan Fuster crític, historiador de la literatura i gran coneixedor de la literatura universal, passada i present. Per això no hi podrà faltar el Joan Fuster traductor d’Albert Camus, l’escriptor francoalgerià d’arrels menorquines, amb qui compartia la lucidesa i el compromís de l’intel·lectual.

 

Josefina Salord Ripoll

Cocomissionada de l’Any Joan Fuster pel GOIB. Institut Menorquí d’Estudis