54 anys d’Universitat Catalana d’Estiu, de la dictadura franquista a la repressió actual. Prada (el Conflent), del 17 al 23 d’agost

La Universitat Catalana d’Estiu farà enguany 54 anys d’existència. Sempre s’ha fet a Prada, a la comarca del Conflent, al peu del Canigó. Els anys 1976 i 1977 també se’n feren edicions a Vic, i els anys 2018, 2019, 2021 i aquest 2022 a Manresa.

Països Catalans, Europa, Espanya: conflictes, aspiracions, possibilitats

Resseguir la història de l’UCE és resseguir la història dels Països Catalans, com ha passat amb altres entitats de trajectòria dilatada. En cada moment l’UCE s’ha hagut d’adaptar a la circumstància. El mateix mes d’agost del 1968, el Grup Cultural de la Joventut Catalana i el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans organitzaren a Prada unes jornades arran dels fets del Maig del 1968. Durant les primeres edicions, del 1969 al 1975, el fet de celebrar-se a la Catalunya Nord, a l’estat francès, feu que l’UCE es convertís en un espai de cursos i de debat de les forces antifranquistes. A partir del 1976 i durant els anys de la dita Transició, quan s’anà normalitzant la vida política a l’estat espanyol, l’UCE esdevingué gradualment un espai per a les forces extraparlamentàries i marginals. El 1984, però, la situació econòmica i la crisi institucional feren que el president de l’Institut d’Estudis Catalans Enric Casassas hi intervingués. Amb el suport de l’IEC i la implicació de les universitats dels Països Catalans s’inicià una nova etapa en què es reforçà l’aspecte acadèmic i la col·laboració amb les institucions públiques. L’any 2003 arrencà el projecte que ha culminat en la creació de l’Alberg Pau Casals - Canigó a Prada, inaugurat l’any 2015 i que fins al 2021 ha acollit 17.634 persones, entre alumnes de secundària, professors i famílies. Cal remarcar també que l’UCE fou l’espai de presentació de la primera consulta municipal sobre la independència a Arenys de Munt del setembre del 2009, consulta que entre el 2010 i el 2011 es feu en més de 500 municipis del Principat. L’UCE també fou el lloc de debat l’any 2003 sobre la reforma de l’Estatut de Catalunya, que s’aprovà el 2006 i fou trinxat el 2010 pel Tribunal Constitucional. L’UCE ha estat, doncs, un espai actiu del Procés i també patí les conseqüències del 155 (el lema de la 50a edició, del 2018, fou el vers de Miquel Martí i Pol «I tanmateix, la remor persisteix»). L’UCE acollí el 2020, durant la pandèmia, la intervenció del president exiliat Carles Puigdemont, amb la qual cosa Prada esdevingué, com en les dictadures de Primo de Rivera i Franco i en la primera etapa de l’UCE, un espai de llibertat. Ara l’UCE té la sort de disposar de l’Alberg Pau Casals - Canigó, però la pega que per ara no pot fer ús de l’històric Liceu Renouvier, cosa que en restringeix enormement l’acollida d’alumnes i d’activitats.

Tot i aquestes dificultats, l’UCE mantindrà aquest estiu el paper de manifestació emblemàtica dels Països Catalans amb un lema que pretén verbalitzar la situació de repressió que, com a poble, vivim: «Països Catalans, Europa, Espanya: conflictes, aspiracions, possibilitats». L’edició serà enguany del 17 al 23 d’agost i s’hi parlarà, entre moltes altres coses, dels 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular, d’Escòcia i Irlanda del Nord, dels territoris abandonats dels Països Catalans, del centenari de Joan Fuster i Gabriel Ferrater, dels casals catalans a l’exterior, de les clavegueres de l’estat i la qualitat democràtica, dels desafiaments de les universitats al segle XXI, de la presència del català en l’ensenyament… Tot plegat anirà acompanyat de tallers, cursos de formació cultural, debats i concerts (cançó amb Mireia Vives i Borja Penalba, pop amb Xicu i Neptú, música tradicional amb Rudymentari i la cobla Els Casenoves, i el Cor dels Països Catalans, entre altres).

El cartell d’aquesta 54a edició és a càrrec del pintor valencià Rafael Armengol.

 

Joan Maluquer i Ferrer

Gerent de la Universitat Catalana d’Estiu