EXILIS D’AHIR I D’AVUI

Dibuix de Josep Narro. Fons MUME

La recent invasió d’Ucraïna per part de Rússia ja ha provocat, a hores d’ara, uns sis milions de refugiats ucraïnesos, una part dels quals han arribat fins a casa nostra. Aquesta nova guerra ha demostrat, un cop més, que l’exili és una constant de la història de la humanitat. Així, trobem exilis massius des d’època immemorial, però no va ser fins al segle XX que es produí un gran salt quantitatiu. Només cal recordar que fou en aquesta centúria que es produïren dues guerres mundials, grans revolucions socials i polítiques (com la soviètica o la xinesa), nombrosos processos de descolonització i d’independència, guerres civils.... Tot plegat feu que més persones que mai patissin aquesta experiència traumàtica i que es fes també una àmplia i profunda reflexió sobre el fenomen. L’exili s’arribà a convertir, inevitablement, en una circumstància de la contemporaneïtat.

I ara mateix ja és ben clar que durant aquest segle XXI no sembla que la cosa hagi de canviar de manera substantiva. A part del cas ucraïnès, encara són ben vius altres exilis gegantins, com el dels sirians, el dels palestins o el dels kurds, per posar només alguns exemples dels més coneguts. Això fa que sigui més necessari que mai explicar el fenomen de l’exili, estudiar-lo bé i treballar perquè existeixi una política pública de memòria potent sobre la qüestió.

En el nostre cas, tenim un exili massiu històricament molt pròxim, l’exili antifranquista, iniciat el 1939 (com a conseqüència del final de la guerra civil) i que es perllongà fins al final de la dictadura. Constitueix el nostre punt de referència per poder abordar d’altres exilis passats i actuals, tant de Catalunya com d’arreu del món. L’objectiu darrer és el coneixement aprofundit d’una punyent realitat –passada i present—que ens ha de servir per establir una pedagogia de la solidaritat.

D’acord amb aquesta orientació general, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana ha decidit centrar el seu XIII congrés en aquesta temàtica. El títol de la trobada, Exilis polítics a l’època contemporània (segles XIX i XX). Territoris de partida, territoris d’acollida, defineix clarament l’àmbit cronològic a considerar. La intenció és anar més enllà de l’exili provocat per la guerra civil del 1936-39 (que òbviament, per la seva importància històrica, hi serà tractat àmpliament) i abordar d’altes èxodes anteriors i posteriors a aquell període. L’àmbit territorial de referència són els territoris de parla catalana, ja sigui en la seva consideració com a indret d’on ha partit un exili o bé, a la inversa, com a lloc de refugi d’exilis forans.

En aquesta ocasió, el Museu Memorial de l’Exili (MUME), de La Jonquera (Alt Empordà), serà l’espai d’acollida del congrés i la institució és també co-organitzadora de la trobada, junt amb la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner. Les dates de celebració són els dies 4,5,i 6 de novembre de 2022. S’han definit tres grans àmbits temàtics “Estudis locals”, “Exilis polítics i culturals” i “Memòria, vestigis i oblits”. El primer ha de recollir aquelles ponències i comunicacions centrades en l’anàlisi d’un àmbit local. Aquesta dimensió no tan sols ha experimentat un gran creixement darrerament, sinó que permet fer una recerca força exhaustiva, tant pel que fa a la xifra precisa d’exiliats i exiliades, com pel que fa a la identificació personal de cadascuna d’aquestes persones; cosa que permet conèixer força bé la composició social i política d’un exili determinat.

Pel que fa al segon àmbit temàtic, no cal insistir en la importància del paper que tingué l’exili polític i cultural en diferents moments històrics; l’estudi de grups, personalitats, obres i iniciatives diverses fetes a l’exili ens ha de permetre poder calibrar la seva transcendència i fer prendre consciència del gran llegat que encara resta per recuperar

En el tercer àmbit, es pretén respondre preguntes com quina fou la visió i la vivència dels mateixos exiliats sobre l seu exili? Quins vestigis, quins llocs de memòria, queden de l’exili aquí i a fora? Com es pot recuperar aquesta memòria de l’exili? Es pot fer una anàlisi de gènere del fenomen?

La participació és la clau de volta de qualsevol congrés, per aquesta raó es vol fer una crida des d’aquí a participar-hi, sobretot amb la presentació de comunicacions, que, junt amb les ponències programades, han de constituir la base de l’aportació historiogràfica de la trobada.

 

Enric Pujol Casademont

Historiador. Director del Museu Memorial de l’Exili (MUME)