La Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC) fou ideada per la Mancomunitat de Catalunya fa més de 100 anys. Creada per la Generalitat republicana l’any 1932, per l’impuls d’Agustí Duran i Sanpere amb la creació de l’Arxiu Històric Comarcal de Cervera, l’any 1932, va quedar estroncada durant el franquisme. L’Estat, amb una visió provincial de l’organització territorial, va crear els arxius històrics de Girona, Tarragona i Lleida, la gestió dels quals fou assumida per la Generalitat de Catalunya durant la transició. Durant aquesta etapa històrica, en el marc del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), en matèria d’arxius es va entendre l’existència d’una Xarxa d’Arxius Comarcals com l’àmbit territorial òptim per una gestió eficaç i de proximitat pel que fa al patrimoni documental del país. Els arxius de la XAC representen un actiu essencial de la Generalitat de Catalunya en tot el país, a cada comarca. Són centres de referència tant en la vessant del patrimoni documental com en el suport a les administracions públiques en la implantació de sistemes de gestió documental, administració electrònica i polítiques de transparència. Una xarxa d’abast nacional que situa la funció dels arxius a cada comarca, al mateix temps que garanteix el principi de provinença i proximitat als ciutadans.

40 arxius, 40 anys. Una xarxa estratègica de la Generalitat de Catalunya per apropar els arxius als ciutadans i donar suport a les administracions públiques en gestió documental

La missió dels arxius de la XAC és la de garantir el compliment dels objectius de la Llei 10/2001 d’Arxius i gestió de documents, aplicar els principis de provinença i territorialitat, garantir la conservació, tractament, accés i difusió del patrimoni documental públic i privat, donar suport en la implantació de Sistemes de Gestió de Documents i Administració Electrònica en els municipis i promoure l’aplicació de polítiques de transparència, accés a la informació i bon govern. La XAC compta amb uns valors inherents a la seva creació com són el lideratge en polítiques d’arxius i gestió documental, la territorialitat i la diversitat, l’aplicació de polítiques corporatives impulsades pel Departament de Cultura, economies d’escala a partir de programes corporatius que faciliten una gestió més eficient dels recursos, tecnologies compartides, integradores i universals entre el conjunt d’arxius i un equip de professionals implicats, compromesos i apassionats per la seva feina.

En la línia de la proximitat i arrelament en el territori, la XAC promou aliances estratègiques amb les entitats i les associacions locals i comarcals, els centres educatius i un llarg etcètera. Cal remarcar la relació simbiòtica que s’estableix en molts casos amb els centres d’estudis. Una mostra d’aquesta estreta relació és el fet que a partir del Pla d’Infraestructures d’Arxius (2007-2015) es va incorporar, en el programa funcional dels nous arxius, un espai destinat a ubicar la seu social del centre d’estudis local i/o comarcal. Aquest és un model d’èxit que seguim potenciant, per exemple, amb la ubicació de la seu del Centre d’Estudis de les Garrigues en el nou Arxiu Comarcal de les Garrigues que s’inaugurarà la tardor del 2022.

L’evolució de la XAC té una vessant conceptual i un altra d’objectiva que podrem analitzar amb indicadors. Conceptualment la XAC representa una idea de país en el qual el Govern promou la proximitat dels serveis culturals als ciutadans i administracions. Aquest objectiu queda plenament assolit aquest 2022 amb la inauguració dels arxius comarcals de les Garrigues i l’Alta Ribagorça previstes per a finals d’any. Objectivament, podem dimensionar la XAC amb els més de 58.000 m² d’edificis i els més de 100 professionals que hi treballen. Però també per disposar de més de 20 milions de documents digitalitzats que progressivament es van incorporant a Internet a través d’Arxius en Línia. El Nou Arxius en Línia, tot just presentat en la Setmana Internacional d’Arxius del 2022, representa, sense dubte, un avenç important en l’accés a la informació i documentació dels arxius. L’accés universal a la informació és un objectiu estratègic dels arxius de la XAC, ja sigui a distància o presencial. Els més de 7.415 fons disponibles i els més de 10 milions d’objectes digitals a l’abast dels ciutadans i investigadors són un primer pas per a la digitalització dels arxius. Cal afegir, a més, l’impacte i el suport que suposa XAC_premsa com una eina de recerca i consulta de la premsa històrica local i comarcal des de l’any 1808, que preveu arribar als 2 milions de pàgines digitalitzades a finals del 2022 i compta amb més de 1.369 capçaleres de tot Catalunya. No obstant això, els arxius del futur no poden obviar la presencialitat com un valor de qualitat en la recerca, els serveis educatius i la difusió.

Els arxius s’estan adaptant als nous temps i estan generant productes i serveis de valor afegit per les diferents tipologies d’usuaris (ciutadans, investigadors amateurs o professionals, centres d’estudis, estudiants i docents, periodistes, etc.) que trobem per Internet o a l’arxiu. La XAC del present i del futur és una estructura en constant canvi i adaptació. Ens adaptem, dia a dia, a les noves demandes dels ciutadans i administracions. La XAC és l’eix neuràlgic en l’accés al patrimoni documental, públic i privat, en l’àmbit comarcal, i en la seva conservació, tractament i difusió. Són arxius dinàmics i generadors de serveis a l’alçada dels reptes de la societat digital, que promouen la participació i interacció ciutadana, que generen projectes d’innovació (intel·ligència artificial, tractaments dels fonts orals, arxius de l’esport, etc.), que impulsen la recerca en tots els nivells educatius i, també, que esdevenen un referent per a les administracions en la implantació de sistemes de gestió documentals, polítiques de transparència, accés a la informació i bon govern. Per aquest motiu cada 4 anys s’elaboren unes línies estratègiques de la XAC en les quals es fixen els objectius estratègics, operatius i actuacions dels arxius. El resultat són 6 objectiu estratègics, 30 objectius operatius i unes 4.000 actuacions.

Aquests objectius són ambiciosos i requereixen els recursos adequats. El Pla de Millora d’Equipaments (2018-2030) i el pressupost creixent de la XAC, alineat a l’objectiu d’assolir el 2 % cultural, són dues línies d’actuació que garantiran la millora constant i progressiva de la XAC. Tanmateix, treballem en tres elements essencials per a la millora com són: l’actualització del Decret 110/1988, de 5 de maig, pel qual es regula l’organització de la Xarxa d’Arxius Històrics Comarcals, que actualment s’està desenvolupant, i la revisió de l’estructura i dimensionament dels recursos humans dels arxius com exposa el Pla d’Arxius i Gestió Documental. Finalment, la transició digital i l’administració electrònica són un repte i oportunitat que els arxius estan assumint i incorporant en el seu full de ruta.

La Xarxa ofereix productes i serveis adaptats tant a ciutadans curiosos com a investigadors experimentats, als centres educatius de primària i universitats o a col·lectius de la societat amb la inquietud de preservar memòria o de promoure la recerca en qualsevol àmbit. La Xarxa del futur és i serà presencial i virtual, i li caldrà adaptar-se a les necessitats dels nostres usuaris, oferir productes segons cada necessitat i transformar la matèria primera, els documents, en productes comprensibles per a la societat.

La XAC, per tant, és un actiu estratègic de Catalunya, per als catalans i les catalanes, del sud i del nord, de ponent i de costa. Per molts anys.

Enric Cobo Barri, cap del Servei de Coordinació de la Xarxa d’Arxius Comarcals del Departament de Cultura