Els centres d’estudis malden per protegir un patrimoni cada vegada més amenaçat producte de l’estandardització d’aquesta societat moderna. En aquest sentit, la UNESCO afirma que la conservació del patrimoni immaterial “és un important factor del manteniment de la diversitat cultural davant i enfront de la persistent globalització”.

No tinc cap mena de dubte que els centres d’estudis d’arreu del territori cultural nostrat tenen un paper molt destacat en la recuperació i difusió del patrimoni i la cultura locals. És per això que convé mantenir una estreta relació entre les universitats i els IDECO (Instituts d’Estudis Comarcals), ja que resulta interessant per mantenir els nombrosos i variats assumptes que abanderen sensibilitats culturals del territori.

Des d’aquesta perspectiva, s’ha de dir que el paper dels centres i instituts d’estudis comarcals i/o locals és molt important quant a la conservació de qualsevol tipus de patrimoni, ja que esdevenen agents activadors de processos de patrimonialització, de transcendència indiscutible.

Malgrat les dificultats econòmiques, polítiques, socials o culturals, haurem de ser capaços de mirar en favor del nostre patrimoni, perquè es tracta d’una proposta seductora de modernitat per al segle XXI

El paper dels IDECO amb el patrimoni immaterial arriba fins i tot a vetllar perquè l’operació rehabilitadora no acabe resultant contraproduent, i això sols és possible quan hi ha una col·laboració clara, evident i efectiva entre la cultura popular i els estaments universitaris, capaç de plantejar autèntiques tesis doctorals sobre el que preocupa: la consolidació del fet identitari.

Perquè, en les últimes dècades, les festes populars s’han convertit en un fenomen cultural de gran envergadura, especialment si es troben associades a identitats locals o de més ampli espectre territorial. Podríem dir que, darrerament, ha aparegut un nou concepte de «cultura festiva» que inclou elements històrics, artístics i etnològics, reconeguts com a patrimoni cultural.

Com que la festa i la cultura festiva esdevenen una espècie de condensador patrimonial cal que, a l’hora de fer propostes de declaracions de béns immaterials, la societat popular i la universitat han d’anar plegades, per tal de poder classificar en la justa mesura aquell patrimoni cultural que agrupa béns materials i immaterials, cultes i populars, mobles i immobles, tradicionals i moderns. Aquesta catalogació no pot fer-se de qualsevol manera, ja que ha de contenir una rigorositat que únicament l’acadèmia pot oferir.

Sols amb aquesta col·laboració necessària es pot posar en valor el toc manual de campanes, els balls de tornejants, el folklore musical de les comarques oblidades, el romancer familiar, el cel nocturn, l’escaldada del raïm moscatell, i tantes i tantes altres festivitats que formen part del costumari popular i que mereixen passar al futur més pròxim i al més llunyà.

La bona relació entre els instituts d’estudis i les universitats permetrà il·luminar el nostre valuós i variat patrimoni cultural immaterial, a partir de les propostes que puguen fer-se de manera horitzontal, partint de l’escala local i amb l’objectiu d’intercanviar experiències i reflexionar sobre allò de valuós que resta per descobrir als nostres pobles, viles i ciutats.

Zequi Castellano. Mestre i periodista