La 35a Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu (54a) de Prada del passat dia 20 d’agost ha assolit el seu objectiu: confirmar que el projecte d’un Espai Funcional Andorra-Pirineu, enquadrat dins l’Àrea Funcional Muntanyes de l’Est del Pirineu, incorporat per la Unió Europea dins els seus actuals programes de desenvolupament, és acceptat pels territoris implicats i té un gran potencial de futur.

I això malgrat la dificultat pel fet que implica diferents territoris que, tot i que siguin semblants i propers, són diferents perquè pertanyen a tres estats, que han generat uns perjudicis entre els veïns, que en podríem dir històrics. I sobretot per la seva complexitat, perquè per a fer possible aquest Espai caldrà superar uns procediments de negociació i acceptació tant d’Andorra, com de França, d’Espanya i sobretot de la Unió Europea.

Els polítics presents provinents d’Andorra, de l’Arieja, dels Pirineus Orientals i de l’Alt Pirineu van mostrar el seu interès i adhesió a la proposta.

Andorra ha participat de manera directa i decisiva en els darrers anys, i amb el suport de Catalunya i Occitània, en la creació de cinc àrees o zones funcionals, que han dividit la Comunitat de Treball del Pirineu, entre les quals una en què es troba Andorra. I ho ha fet especialment després dels problemes que es van presentar en la cooperació entre els territoris veïns de França i Espanya, durant la pandèmia 2019-2020, en què es van tancar totes les portes.

L’Acord de cooperació del 2005 amb la Unió Europea, no desenvolupat després, ens va deixar en la impotència durant la greu crisi pandèmica.

Les noves regles d’atorgament d’ajuts en els POCTEFA (Programa Operacional de Cooperació Territorial entre Espanya, França i Andorra), per al proper període 2021-2027 i d’un import d’uns 250 milions d’euros, estableixen que els projectes han d’emmarcar-se, a més de dins les condicions habituals en períodes anteriors, dins d’una Àrea Funcional amb vocació de ser realment operativa en una sèrie d’àmbits.

El Govern d’Andorra, ben encertadament, vol incorporar íntegre l’Acord de cooperació vigent dins del futur Acord d’associació amb la Unió Europea per tal de fer-lo ja efectiu i operatiu, d’un costat, i per reforçar el marc jurídic d’aquest Espai Andorra-Pirineu i assegurar el reconeixement de la seva existència al marge dels programes POCTEFA, que poden variar o fins i tot desaparèixer, de l’altre. Cal recordar que l’Acord de cooperació parla ja d’un espai pirinenc entorn d’Andorra.

Els ponents no polítics vam mostrar, clarament i amb diferents aportacions, el potencial per al futur d’Andorra i dels territoris pirinencs veïns, que comporta el projecte d’aquest Espai Funcional. Es tracta realment del projecte de futur més important per al conjunt del territori implicat, i per a cadascun dels territoris per separat també, ja que suposa la transformació d’aquests en l’àmbit econòmic i d’infraestructures, serveis i equipaments, la qual cosa els faria assolir una nova escala de desenvolupament quasi regional.

I també va quedar clar que tots els territoris avui s’han vist desbordats en el seu urbanisme i ordenació i planejament territorial, raó per la qual hauran de reorganitzar-se diferentment degut al nou model d’ocupació del territori dominant portat per la globalització econòmica, en substitució de l’anterior, conegut com a colonitzador.

L'Espai Funcional Andorra-Pirineu ens ha de permetre posicionar-nos avantatjosament en una nova escala d’organització territorial (de tipus regional)

Però l’assoliment d’aquest Espai Funcional Andorra-Pirineu comporta afrontar quatre reptes immediats, de manera especial pels andorrans, que en som més responsables per la qualitat de lideratge que ens atorga el fet de ser l’únic territori que negocia l’Acord d’Associació amb la Unió Europea, per la nostra singularitat d’estat tercer reconegut internacionalment i situat al costat est del Pirineu entremig de França i Espanya.

El primer repte és de projecte. Es tracta d’aconseguir presentar un nombre suficient i important de projectes de cooperació amb aquest entorn per tal que el proper 2023 puguin ser analitzats en el marc dels POCTEFA per demostrar que aquest Espai Funcional Andorra-Pirineu és una realitat sòlida i que vol constituir-se amb vocació de futur, tot i mancar encara d’un marc jurídic que el dinamitzi i no el reprimeixi com tenim ara.

Dins d’aquest nombre de projectes a presentar caldria detectar amb detall, recollir, construir i incloure els que ja “funcionen” però no s’han “normalitzat” en clau POCTEFA (aeroport, diàlisi, aigües, residus, transfronterers...).

El segon repte és d’organització. Pocs són els organismes i institucions del país i de fora, acostumats i coneixedors dels viaranys que puguin presentar un projecte als programes POCTEFA, per la complexitat dels dossiers a preparar. Caldria que el Govern, a través del ministeri d’Afers Exteriors o similar com l’Andorra Recerca + Innovació o un altre de creació específica, oferís el servei amb un equip de persones formades en aquesta qüestió, per acollir i acompanyar les propostes, i que elaboressin i gestionessin gratuïtament els dossiers. Segurament aquest fet seria una motivació per tal que qualsevol administració pública o privada, del país o dels països veïns, proposessin projectes.

El tercer repte és de concreció de l’espai pirinenc Andorra-Pirineu inicial. L’Àrea Funcional Muntanyes de l’Est del Pirineu, que inclou Andorra, prevista pels POCTEFA, inclou Perpinyà i Girona. Per tal de poder ser efectiva i realment funcional, donades les seves particulars característiques (extensa, poc habitada, mal comunicada, fracturada per fronteres...), caldria començar amb una zona més petita o una fragmentació d’aquesta àrea en almenys tres parts i ampliar-se més endavant segons la previsió inicial, un cop aconseguida realment l’operativitat i el reeiximent de la part. La part corresponent a Andorra hauria d’incorporar com a mínim les set parròquies i la capital Andorra la Vella, la Seu d’Urgell i entorn, Sort i entorn, Foix i entorn, Prada i entorn i Puigcerdà i entorn.

El quart repte és el de la implicació individual i col·lectiva. La implicació dels pirinencs, des de cadascun dels seus territoris, és essencial. Cal recollir la informació de base i ja existent però cal també produir el coneixement complementari capaç d’elaborar o definir i concretar el projecte i atraure les respectives societats cap a ell.

Assolir l’Espai Funcional Andorra-Pirineu ens ha de permetre posicionar-nos avantatjosament en una nova escala d’organització territorial (de tipus regional) amb participació directa des del punt de vista decisori o “polític” sobre d’ella. És necessària la capacitat d’accedir a nous recursos econòmics per a la millor transformació i gestió econòmica dels nostres territoris i a tota una xarxa de contactes efectius amb tots els veïns, que donaran cohesió, resiliència, força i sentit al conjunt, davant o dins la globalització, pendent avui de concertació en tots els seus àmbits i escales o nivells.

Antoni Pol i Solé

Societat Andorrana de Ciències