Mai la identificació d’un cos relacionat amb la violència de la Guerra Civil a les illes Balears havia desfermat tant interès i seguiment per part de la societat

El passat vint d’octubre el Govern de les Illes Balears feu pública la identificació del cos d’Aurora Picornell, exhumat un any abans al cementiri de Son Coletes, al municipi de Manacor (Mallorca). Immediatament els mitjans de comunicació se’n feren ressò i feren extenses cròniques de la troballa i de la figura de la militant comunista. De forma immediata l’agenda del Govern feu d’aquest fet una qüestió prioritària. Es concentraren al cementiri les autoritats autonòmiques i municipals, representats d’entitats memorialistes, historiadors i un bon caramull de persones interessades en tot el que té a veure amb aquesta temàtica. En els dies posteriors sovintejaren els actes de memòria i d’homenatge a la jove militant antifeixista. Mai la identificació d’un cos relacionat amb la violència de la Guerra Civil a les illes Balears havia desfermat tant interès i seguiment per part de la societat.

Aurora Picornell era una jove comunista del popular barri del Molinar, de Palma. Tot i la seva joventut, als anys republicans va destacar pel seu compromís amb el món sindical, l’antifeixisme i el feminisme. En iniciar-se la guerra fou detinguda i conduïda a la presó de dones de can Sales. Allà, pel seu carisma i tarannà decidit, aviat destacà entre el col·lectiu de dones empresonades. El 5 de gener de 1937 fou assassinada, juntament amb altres quatre dones: Belarmina Gonzàlez, Catalina Flaquer i les seves filles, Antònia i Maria Pascual. Aquestes darreres, mare i filles, eren conegudes com les roges del Molinar. Aurora tan sols tenia 24 anys.

Els Picornell patiren una repressió exacerbada. Foren assassinats el seu pare i dos germans. El seu company, Heriberto Quiñones, fou afusellat durant la postguerra.

Durant molts anys hi havia el convenciment que Aurora Picornell havia estat assassinada al cementiri de Porreres, un dels centres neuràlgics de la repressió a l’illa de Mallorca. De fet, des del 2016 les tasques d’excavació i exhumació dels cossos de la fossa comuna de Porreres havien estat infructuoses en aquest sentit. A Porreres aparegueren moltes víctimes però mai el cos d’Aurora. La troballa al cementiri de Manacor no era cosa esperada: ha resultat una troballa inversemblant, juntament amb el cossos de quatre dones més (pendents d’identificació) que probablement corresponen a les companyes de lluita i captiveri.

Des dels anys de la transició a la democràcia la figura d’Aurora Picornell ha estat reivindicada. Des de les organitzacions comunistes però també des d’àmbits diversos, sempre dins l’estol de forces polítiques i socials progressistes. La seva figura reunia la lluita dels anys republicans, el compromís ferm, la mística revolucionària i un captiveri amb resultat terrible per a ella i la seva família. És clar que no hi ha cap víctima millor ni més important que d’altres però la seva figura ha estat posada en valor com a exemple de perseverança, de lluita per la igualtat i moltes coses més. Per això dèiem que és un símbol col·lectiu.

Des de l’àmbit historiogràfic ha estat objecte de gran interès, en especial gràcies a l’historiador i professor David Ginard Féron (resulta imprescindible el seu llibre Aurora Picornell (1912-1937). De la història al símbol), entre d’altres.

La troballa és considerada a les Balears una fita. Davant aquests esdeveniments em plantejo diverses coses. En primer lloc, com a ciutadà d’aquest país he de mostrar la satisfacció de l’eficàcia i la perseverança en les polítiques autonòmiques de memòria democràtica. Des del 2016 el Govern du a terme una tasca ingent de recerca de persones desaparegudes amb motiu de la guerra, la seva identificació i lliurament dels cossos a les famílies. D’altra banda, cal posar en valor la tasca dels historiadors i historiadores. Les recerques i els treballs exhaustius ens permeten saber molt més d’un temps i d’unes circumstàncies que tengueren repercussions potents en aquest país nostre. De fet, la troballa d’Aurora Picornell i de les roges del Molinar, entre d’altres, posa de manifest la violència extrema en la qual s’actuà a Mallorca per eliminar la dissidència i les veus crítiques dels anys republicans. Les passes en favor d’una major igualtat i de la democratització del sistema polític tengueren una resposta en forma de brutalitat i de sang.

Al marge del Govern, les diferents institucions han fet accions concretes en favor de la memòria de la democràcia. I en bona mesura s’han basat en la tasca duta a terme per la comunitat historiogràfica. El 2017, amb motiu dels 80 anys de l’assassinat d’Aurora Picornell, el Consell de Mallorca la va nomenar filla predilecta de Mallorca. Ara, l’ajuntament de Manacor, poble on, recordem-ho, fou assassinada, té l’objectiu de nomenar-la filla adoptiva.

Manel Santana i Morro, historiador i membre del Col·lectiu Recerca