Un gremi a cada poble

L’Associació Antic Gremi de Revenedors, 1447, és el CCCB de Ciutat Vella. Un centre cultural centrat en la cultura popular i el patrimoni històric, si es vol, però un CCCB

El gremi de revenedors de Barcelona ha complert cinc-cents setanta-cinc anys. 1447-2022. Déu-n’hi-do. 575 anys de persistència. Ho commemora l’Associació Antic Gremi de Revenedors, 1447, que és l’hereva directa del gremi medieval. Ens hi van invitar el passat 21 de juny dins del marc dels actes commemoratius que han anat fent durant tot l’any. Jo hi vaig anar a xerrar sobre aquell desastre patrimonial nacional que es diu la Casa de Vallmanya. No us avorriré amb el tema, només en faré una actualització: no hi ha manera. No ho volen salvar. No hi ha voluntat política, especialment des de l’àmbit local. Però no tot és Vallmanya. Seguim.

En aquella trobada al Museu Frederic Marès de Barcelona també hi va parlar la Marta Lloret, la famosa caçadora de masies de can Twitter. Ens va presentar el seu projecte masiaire i el seu esforç per preservar un patrimoni que si ella no hagués contribuït decisivament a visibilitzar potser ara estaria desapareixent encara a més velocitat.

També ens va sorprendre en Daniel Vilarrubias, de la Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada, i les diverses problemàtiques per fer entendre a les administracions públiques que cal preservar el patrimoni immaterial, sovint incomprès i menystingut. Quelcom semblant ens van testimoniar en Jordi Sacases i en Nil Rider amb l’Inventari de Campanes de Barcelona, una feina ingent i metòdica que ens va descobrir una Barcelona plena de vida al voltant d’aquests instruments que no fa pas gaire ordenaven i estructuraven els nostres dies.

La Carme Vinyes, de l’Associació Amics dels Calls de Catalunya, va sorprendre amb un país ple de patrimoni vinculat a la cultura jueva catalana, des del llenguatge fins a l’urbanisme. I encara la Núria Carreras, d’Arxivers Sense Fronteres, va explicar el projecte d’una associació imprescindible per la seva tasca de protecció del patrimoni documental. Vam tenir temps fins i tot de mantenir una petita polèmica al voltant de l’accés als arxius i la funesta (i mal interpretada) Ley Orgánica de Protección de Datos de Carácter Personal 3/2018 que tant ha dificultat o directament prohibit consultar documentació del franquisme. Un estat que es protegeix a ell mateix però no als seus ciutadans. Desmemòria d’estat. Les víctimes a la intempèrie.

Després, una festa. L’Antic Gremi té una magnífica seu a la plaça del Pi, al costat de l’església del mateix nom, on ens van obsequiar amb un concert i un piscolabis, que sempre va bé. La iniciativa fou encomiable. Un autèntic aquelarre d’amants del patrimoni. Vam sortir tots convertits en bruixes i bruixots connectats per whatsapp màgic.

Però els del gremi no paren. El 12 de setembre van fer la festa grossa. Una festassa a la plaça del Pi per commemorar els 575 anys. El dia 29 del mateix mes van celebrar la festa del patró dels revenedors, l’arcàngel d’espasa flamejant sant Miquel, i que van aprofitar per entregar la tercera beca de recerca que atorga el gremi a projectes d’història. A l’octubre es presentà el llibre Honor, comerç i treball. Catalunya, Espanya i Europa (segles XVI-XIX), de Pere Molas, editat per Publicacions Revenedors. I al novembre encara es va inaugurar una exposició temporal de goigs provinents de la col·lecció del magnífic fons de l’entitat, a càrrec d’Albert Domènech.

Els ho vaig dir al juny i els ho torno a dir ara. L’Associació Antic Gremi de Revenedors, 1447, és el CCCB de Ciutat Vella. Un centre cultural centrat en la cultura popular i el patrimoni històric, si es vol, però un CCCB. Sense pràcticament suport institucional. Sense reconeixement mediàtic. Sense pressupostos estratosfèrics. Sense famosos. Però amb un impacte social i cultural importantíssim que hauria d’obligar les institucions públiques a estar-hi ben atentes. A reflexionar.

D’associacions d’antics gremis n’hi ha moltes —amb perdó— però no es diuen així. Són el centre d’estudis locals i comarcals, l’associació de barri, l’ateneu popular, la colla sardanista, el grup de teatre, el club excursionista, els clubs de lectura, el cercle de belles arts, l’associació de dones, el grup ecologista, els amics d’un edifici històric o d’un entorn patrimonial, i tants d’altres. Són centres de cultura contemporània —no n’hi ha pas d’altra— que dinamitzen els carrers, els barris, els pobles i les ciutats del nostre país. Molts són nous, d’altres deuen tenir més de quaranta anys de vida, nascuts a redós de la transacció postfranquista i de l’eclosió cultural que es va viure, i d’altres, pocs, són més que centenaris, com l’Associació Antic Gremi de Revenedors, 1447. Per molts anys i que floreixi un gremi a cada poble. O un CCCB, que, per al cas, és el mateix.

 

Marc Macià