El traspàs recent del cineasta mallorquí Agustí Villaronga el passat 22 de gener em serveix d’excusa per trescar per la producció del director, convertit en un referent indiscutible del cinema d’autor català. Concretament, la seva obra en la qual abordà els fets de la Guerra Civil a partir de l’adaptació de tres obres literàries.

Al director mallorquí el conflicte bèl·lic i la història (els fets, els succeïts) li serviren per a reflectir la ferida i l’esvoranc humà que es desfermà entre un sector de la societat

L’any 2000 estrenà El mar amb guió d’Antoni Aloi, Biel Mesquida i del mateix Villaronga, basada en la novel·la de Blai Bonet. L’escriptor de Santanyí havia proporcionat una novel·la en la qual transitava per la ferocitat desfermada a Mallorca en la Guerra Civil i les nafres interiors derivades de la feixugor i les circumstàncies de la postguerra. Així, els protagonistes, dos amics de la infantesa, presencien un afusellament del pare d’un amic a mans d’un escamot feixista. Un afusellament dut a terme de nit en un cementiri (com solien produir-se a Mallorca). Deu anys més tard, ambdós amics, malalts, coincideixen en un sanatori per a tuberculosos on afloren totes les contradiccions, els fantasmes interiors, l’esgarrinxada emocional i les ferides que supuren per temes diversos: les creences religioses mal digerides, el pes de la consciència, la moral, la mort, l’ombra i el record d’un suïcidi d’algú estimat, el sentit i la finalitat de la puresa (de la carn i de l’ànima) o el jou permanent de la malaltia.

Aspectes abordats per Blai Bonet el 1958 i que no deixaren indiferent ningú. Aleshores la novel·la agradà i escandalitzà a parts iguals en una societat mallorquina educada i sovint empresonada per una moral marcadament restrictiva. Però tots aquests elements, l’univers de Blai Bonet, encaixaven perfectament amb la potencialitat creativa i cinematogràfica de Villaronga.

La pel·lícula recrea a la perfecció la feixugor d’uns anys de plom, un ambient ofegador, d’enclaustrament en un hospital als peus de les muntanyes mallorquines perfectament identificable, i d’uns personatges esgarrinxats amb ferides que encara supuraven.

Aquesta fou la primera pel·lícula en català del director mallorquí i gaudí de molt bona acollida per part de la crítica. A Mallorca, l’expectació i l’interès foren prou importants i així ho demostren les xifres d’espectadors que passaren per les sales d’exhibició.

Per a la segona pel·lícula, ambientada durant la guerra, s’hagué d’esperar al 2010 amb Pa negre. El guió es basava en la novel·la homònima d’Emili Teixidor amb la incorporació d’altres texts del mateix autor. En aquesta obra, premiada amb 15 premis Gaudí i 9 premis Goya, entre d’altres, i reconeguda per públic i crítica, Villaronga torna a recrear de manera magistral una època i unes circumstàncies. Concretament, la postguerra a la Catalunya rural i totes les dificultats, el drama i les contradiccions d’una societat colpejada per la guerra i la feixugor d’un règim victoriós, imposat i contundent.

Set anys més tard el director mallorquí tornà a abordar els fets de la Guerra Civil com a rerefons per explicar una historia polièdrica. Com havia fet amb el films anteriors, ho feia partir de l’adaptació d’una obra literària, en aquest cas d’Incerta Glòria, la novel·la de Joan Sales. El resultat tornava a esser una poesia visual prou suggerent i un enfilall d’històries de penombra i obscuritat on posà l’accent en les inquietuds i el vessant més fosc de la naturalesa humana. Alhora, ofereix un retrat duríssim en què es reflecteix els estralls d’una guerra i la seva capacitat destructiva: especialment la destrucció de l’amor, els anhels i les quimeres de joventut.

Villaronga, mitjançant una multitud de recursos cinematogràfics, construeix una part de la seva obra en la qual reflecteix el garbuix i la multitud d’emocions i aspectes espinosos que aprofundeixen en el vessant més humà d’aquelles persones que visqueren la Guerra Civil i la immediata postguerra. Al director mallorquí el conflicte bèl·lic, la història (els fets, els succeïts) li serviren per a reflectir la ferida i l’esvoranc humà que es desfermà entre un sector de la societat. En definitiva, són tres pel·lícules prou recomanables per escorcollar i reflexionar sobre aquests capítols de la història.