En un document del fons del mas Jordà de Santa Susanna, Josep Creus aconsellava als Jordà que no tinguessin pressa en col·locar els fills a treballar la terra, ja que era millor que aprenguessin a llegir i escriure per evitar haver de recórrer a persones alienes per comprendre els documents familiars. Aquest tipus de recomanacions sovintegen en els arxius patrimonials.

Aquests arxius anomenats patrimonials apleguen la documentació generada per les famílies i el seu estudi permet conèixer com van evolucionar aquests llinatges i els seus béns. Sortosament, gràcies a la cura i a la conservació per part de moltes famílies a Catalunya comptem amb diferents fons patrimonials, alguns dels quals han ingressat en règim de comodat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, als arxius comarcals i d’altres estan en mans dels seus titulars.

La major part dels fons patrimonials conservats corresponen a nissagues acomodades que gaudien d’un important patrimoni

La importància d’aquesta documentació és cabdal, ja que els masos acostumen a estar vinculats a una família que en l’exercici de les seves activitats genera tot un ventall de fonts primàries molt heterogènies: capítols matrimonials, testaments, inventaris postmortem i establiments emfitèutics, entre d’altres.

Aquest breu article pretén donar a conèixer la rellevància i importància d’aquest tipus de fons documental per als investigadors, conscienciar els seus tenidors de la importància de garantir-ne la conservació i mostrar l’estratègia articulada des de l’Arxiu Comarcal del Maresme per promoure l’ingrés d’aquests fons.

Els fons patrimonial són aquell conjunt de documents, en qualsevol mena de suport, generats o rebuts com a resultat de la formació i administració d’un patrimoni familiar, generalment de base agrària, que es va transmetent de generació en generació en el si d’un llinatge familiar.

Al costat d’aquests grans arxius, podem trobar els arxius de famílies pageses més modestes, masovers o menestrals

La major part dels fons patrimonials conservats corresponen a nissagues acomodades que gaudien d’un important patrimoni. En alguns casos, es tracta de famílies d’origen nobiliari, la qual cosa ha propiciat que es relacionés erròniament els fons patrimonials amb els nobiliaris.

Preferentment els fons que ens han pervingut corresponen a famílies d’origen pagès (sovint d’origen remença) que van progressar al llarg dels segles XV-XVIII fins a esdevenir els clàssics hisendats del segle XIX i, de vegades, van ser agraciades amb el títol de ciutadans honrats. Al costat d’aquests grans arxius, podem trobar els arxius de famílies pageses més modestes, masovers o menestrals.

A l’Arxiu Comarcal del Maresme trobem, per una banda, fons corresponents a famílies tenidores d’importants patrimonis (el mas Aregay de Santa Susanna, el mas Vallmajor de Dosrius o els Boter de Palau de Mataró) i, per una altra, fons més modestos (els Jordà de Santa Susanna, els Ferrer de Sant Ponç de Tordera o els Manent de Premià).

L’Arxiu Comarcal del Maresme ha articulat una política de captació de fons documentals

Un dels principals atractius dels fons patrimonials rau en el fet que aporten una calidesa i un nivell de subjectivitat que contrasta amb la fredor de la documentació dels fons de les administracions públiques. Així, un titular de can Jordà aconsellava als seus descendents evitar els plets pels costos que suposaven per a l’economia domèstica, mentre que un titular de can Bellsolell de la Torre explicava que la seva mare s’havia casat en segones núpcies no per voluntat pròpia, sinó per profit de la casa.

Si al segle XIX i XX aquests fons van ser objecte de consulta per part dels genealogistes, darrerament el món acadèmic i universitari ha començat a apreciar les potencialitats que ofereix per a la recerca. Sabedors de l’atractiu que ofereixen els fons patrimonials, l’Arxiu Comarcal del Maresme ha articulat una política de captació de fons documentals entre les famílies que se sabia que conservaven documentació. Així, s’han dut a terme en cada cas les tasques de restauració, ordenació, classificació, descripció, conservació i difusió mitjançant la plataforma Arxius en Línia per tal de promoure’n l’estudi.

Entre les possibles línies d’investigació que es poden desenvolupar, cal destacar la història d’una determinada família, l’evolució patrimonial o les reformes del mas, la història d’una localitat i el seu entorn, la demografia, la història del clima, la història social i econòmica i els esdeveniments polítics i militars de caire general des del punt de vista local. En són un exemple les cròniques de can Bellsolell de la Torre d’Arenys de Munt sobre la Guerra de Successió.

Una bona mostra del ventall de possibilitats d’estudi que ofereixen aquests tipus de fons i de les sinergies que es poden articular entre famílies, arxius, institucions municipals i investigadors són les monografies sobre el mas Jordà de Santa Susanna i el mas Vallmajor de Dosrius que han estat publicades dins la col·lecció de documents i estudis maresmencs. Gràcies a aquestes col·laboracions s’ha pogut avançar des de la microhistòria en el coneixement d’una família, una localitat i Catalunya. Una xarxa de cooperació que, sens dubte, caldria potenciar.

Alexandra Capdevila Muntadas

Professora a la Universitat Oberta de Catalunya i a l’Ateneu Universitari Sant Pacià